ENTREVISTA

Jordi Cuixart: "No hi ha res a fer amb aquest Estat espanyol que va contra Catalunya"

El president d'Òmnium Cultural recorda que al juliol de 2010 la majoria de la gent cridava 'independència'

| 18/12/2016 a les 21:00h
Arxivat a: Societat, Tribuna Vilanova, Jordi Cuixart, Independència, Independentisme, Procés sobiranista, Òmnium Cultural, Entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va néixer el 22 d'abril de 1975, vigília de Sant Jordi. Set mesos després, quan ell encara no caminava, moria el dictador. Han passat 41 anys i les coses han canviat prou perquè Jordi Cuixart, actual president d'Òmnium Cultural, segueixi pensant que la independència és l'única sortida possible per un país que se sent perseguit.
 
– Com eres de menut? 
– La meva infantesa va ser molt normal. Va ser la història d'un xicot d'un poble, Santa Perpètua de la Mogoda, que es converteix molt ràpidament en ciutat. Sóc fill del Cuixart de Badalona i de mare murciana. Ella era carnissera i el meu pare era operari de màquina. La nostra vida era molt austera. Érem una família de classe treballadora i no teníem gaire poder adquisitiu. I el que teníem, els meus pares el van invertir el màxim possible perquè els tres fills (jo sóc el més petit) tinguéssim un bon ensenyament de base. De fet, no tinc estudis universitaris.
 
– Quan vas començar a tenir inquietuds pel país?
–Tan aviat com vaig prendre consciència del meu arrelament. A casa es parla castellà i català amb tota normalitat. No vaig mamar un catalanisme nacionalista, però sí un catalanisme cultural, propi d'aquests nouvinguts murcians que de seguida s'arrelen.
 
– Quins van ser els teus primers contactes amb el món de la llengua i la cultura?
– Mitjançant l'oncle vam començar a relacionar-nos amb intel·lectuals del poble, al voltant de la parròquia, a l'esplai i després en un grup de teatre. Suposo que aquí és on va començar tot, on prenc consciència que alguna cosa no acaba de ser massa normal. 
 
– Òmnium neix l'any 1961, en unes circumstàncies polítiques molt complexes...
– Nosaltres sempre diem que els nostres fundadors, que eren cinc empresaris amb la vida molt ben solucionada, es van complicar l'existència. Hem de pensar que entre 1963 i 1967, Òmnium va estar il·legalitzada pel franquisme, per ordre del gran demòcrata Fraga Iribarne, arran de les declaracions de l'abat Escarrè al diari francès Le Monde.
 
– Els fundadors d'Òmnium van ser uns visionaris?
– Nosaltres creiem que sí. Perquè, ostres, van pensar quin era el nexe d'unió que podia haver-hi entre els ciutadans que conformaven la Catalunya dels anys 60, amb uns fluxos migratoris molt importants i  amb els catalans de soca-rel, que tampoc tenien perquè renunciar a ser-ho... Tenim una llengua i una cultura pròpies, que no són de ningú en concret, perquè són del poble, que encara avui estan perseguides, però que als anys 60 ho estaven molt més, en plena efervescència del franquisme.
 
– Què és el millor que fan els vostres fundadors?
– La decisió de convertir la llengua i la cultura catalanes en elements de cohesió social i que això hagi servit perquè ara com ara tots siguem iguals en la diferència. Tots tenim una llengua comuna i cadascú a casa parla el que vol.
 
– Se'ls pot considerar mestres de català?
– Sí, però no perquè fessin classes, que també, sinó perquè van començar fent mestres de català perquè el poguessin ensenyar i a fe de Déu que van aconseguir resultats exemplars. I això em connecta amb els anys 80, amb el discurs del Paco Candel i d'aquells altres catalans, d'aquesta gent que no volia renunciar a res, però tampoc a ser ciutadà de primera en aquest país. Així que penso que la seva aportació a la història del nostre país té un valor incalculable.
 
– Et vas fer soci d'Òmnium amb 21 anys. Per què?
–Òmnium era una entitat molt desconeguda, però a mi ja m'emocionaven les històries d'aquells empresaris que eren mecenes però que al mateix temps eren homes fets a si mateixos, com en Cendrós, en Riera, en Vallvé, en Millet, en Carulla o en Duran Farrell... El cas del Cendrós és molt paradigmàtic, perquè  és un home fet a si mateix, que acaba fent una fortuna important, però que al mateix temps mai abandona el compromís amb el país.
 
– Només 19 anys després arribes a president d'Òmnium!
–Sí, sí... Però mai m'havia passat pel cap que això pogués passar.
 
–Hem tingut anys molt convulsos des que el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut. Com vius el procés?  
– Amb molta intensitat i passió. L'any 2010 ens tocava acomplir el compromís de la junta del president Porta. Quan sortís la sentència del TC, havíem de catalitzar i aglutinar totes les forces democràtiques de Catalunya per sortir al carrer a manifestar-nos de manera unitària. A l'abril havíem estat escollits, amb la Muriel Casals al capdavant i jo com a tresorer, i esperàvem  que sortís la sentència per arrencar.
 
– La primera gran manifestació va ser el 10 de juliol...
– Va ser una concentració del tot atípica. Nosaltres portàvem una pancarta que deia Som una nació. Nosaltres decidim i la gent cridava Independència.
 
– Per què ens ha costat tant pronunciar la paraula independència?
– Catalunya mai havia renunciat a reformar l'Estat espanyol, però la sentència de l'Estatut de 2010 marca un abans i un després. Llavors és el tronc central del catalanisme qui decideix que no hi ha res a fer amb aquesta Espanya que sistemàticament va contra l'Estatut. Aquí, el catalanisme de centre, d'esquerra i de dretes abandona la idea, jo penso que per sempre més, de reformar l'Estat espanyol.
 
– Les darreres enquestes donen més 'sí' que 'no'...
– És que avui hi ha molts més  que no. Però hem de ser conscients que hi ha una part important del país que encara no és  ni és no... 
 
– Què hem de fer?
– L'única manera que tenim perquè aquesta part important de la societat catalana, que no se sent del tot atreta, és que s'adoni que això va de llengua i de cultura, però també de defensar els interessos de tota la ciutadania. Hem de ser capaços d'entendre que aquest país només el podrem reconstruir si tothom si sent reconegut. Per exemple, quan anem a l'Hospitalet, hem d'entendre que si allà estan cantant fandangos des de fa més de cent anys, no podem posar més peròs. La cultura catalana és tota aquella que es fa en terra catalana, igual que  la literatura catalana és tot allò que s'escriu en català. I al final, això no va de competir, sinó de compartir.
 
Convidat al Tribuna Vilanova
Jordi Cuixart va ser el darrer convidat del Tribuna Vilanova, el fòrum cívic de debat organitzat pel Foment Vilanoví i el DIARI DE VILANOVA. Dimecres va ser presentat per Jordi Baiges, president de l'Assemblea del Garraf d'Òmnium Cultural. Baiges va destacar de Cuixart el seu compromís social des del vessant empresarial. El ponent és soci de l'entitat des de 1996. Des de llavors ha viscut el gran esclat d'Òmnium Cultural que després de 55 anys d'història ha superat els 60.000 socis. No hi ha una entitat semblant a Europa, ni en dimensió ni en motivació, apuntava Cuixart a la seva ponència.
 
Ens fa molta por això de fer pedagogia del procés i eixamplar la base social. De discursos ja n'hem fet molts i ningú vol ser eixamplat. Ningú vol cedir i ningú ho ha de fer. El repte és el de compartir. Òmnium no vol renunciar a ningú, perquè la catalanitat no és una qüestió ètnica, comentava el president de l'entitat, posant èmfasi en el fet que cultura catalana és tot allò que es fa al territori de Catalunya.
 
Per Cuixart, a pesar dels atacs vinguts i per venir de l'Estat, el procés s'està duent a terme. El procés és una treva constant entre les forces polítiques catalanes, però no podem renunciar al repte col·lectiu que torni a activar-se l'ascensor social, com un espai d'oportunitats que ha caracteritzat Catalunya durant molts anys
 
Per al president d'Òmnium Cultural, el gran escull és poder celebrar el referèndum. Però també està convençut que el procés no té marxa enrere perquè no hi ha cap alternativa possible a la constitució d'una república catalana.
 

 

També us pot interessar

Neus Lloveras, aquest migdia, flanquejada per David Bonvehí, coordinador del PDeCAT, i pel president local del partit, Dani Gámez | SIDRU C.
01/01/1970
Ho desvincula de la situació política i judicial, perquè ja ho tenia previst amb anterioritat | Continuarà en el càrrec fins al final del mandat per "responsabilitat amb la ciutadania"
Zona on el cotxe va impactar frontalment contra la moto | Google
01/01/1970
El turisme venia de la rambla Exposició i no va fer el gir obligatori per incorporar-se a la C-246
Alba Barneda (al mig), amb altres integrants de l'equip | FCB
01/01/1970
El mateix equip també va ser campió d'Espanya en les categories Mini i Infantil | En la mateixa competició, també s'ha endut el triomf la Selecció Catalana Infantil Femenina

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roda de premsa de Fem Poble.
01/01/1970
La ràdio municipal de Sant Pere de Ribes va suspendre l'activitat l'any 2012, com a conseqüència de les obres a la Casa de la Vila | El partit proposarà la reobertura de la ràdio en el pròxim ple municipal
Vinyet Panyella i Miquel Forns, durant l’acte de presentació de la programació del Centenari Maricel | Ajt. Sitges.
01/01/1970
El projecte preveu la restauració d’obres i el reforç d’estructures | Els treballs tindran un cost de 2,9 milions d’euros
Imatge promocional de Mareta Bufona
01/01/1970
Després de publicar el seu primer disc 'Vine al camp', el grup de moda del barri de Mar torna als escenaris aquest dissabte al Foment Vilanoví