COMARCA

L’art de criar abelles

Molt pocs exerceixen l'ofici de manera artesanal i respectuosa amb la natura

Apimelgarraf a Sitges, Mas d’en Giralt o Can Pere a Sant Pere de Ribes en són un exemple

, Vilanova i la Geltrú | 01/01/2017 a les 08:00h
Arxivat a: Gastronomia, Mel, Apicultura, Abelles
L'apicultura, un ofici que requereix molta dedicació
Més que no pas una professió, l’apicultura és un art. És un ofici dificultós,  que requereix de molta dedicació, especialment si es fa sent respectuós amb la natura i amb el benestar de les abelles. És minoritari, que habitualment es fa en petites explotacions, i que ha de superar molts entrebancs per perdurar. A banda dels pròpiament climàtics i  de les amenaces que fan que la població d’abelles disminueixi progressivament, hi ha la manca d’ajuts que reclama el sector o una legislació poc clara o protectora. A la comarca, gairebé es poden comptar amb els dits d’una mà els apicultors que s’hi dediquen professionalment: Apimelgarraf a Sitges, Mas d’en Giralt o Can Pere a Sant Pere de Ribes en són un exemple. 

L’apicultor és, com defineix l’Associació Catalana d’Apicultors, un ramader que treu profit de les abelles, que són uns animals atípics, que l’home no pot domesticar ni controlar. Els dóna allotjament, aliment, control sanitari i fins i tot transport en els casos de transhumància. I a canvi se n’aprofita dels productes que generen, sobretot la mel, però també el pròpolis, el pol·len o la cera. 

Mantenir l’ofici és fonamental per gaudir dels beneficis dels productes que generen les abelles, però sobretot per garantir la seva supervivència i la pol·linització i fecunditat dels boscos, que no seria possible sense la feina incansable d’aquests insectes. És per això que l’activitat apícola tradicional està estructurada encara de forma gremial medieval, “amb els principis d’aprenent-mestre, on la tradició es transmet a través de l’experiència, cosa que permet millorar de manera continuada”, explica José Enrique Alarcón, de Mas d’en Giralt,  que juntament amb la Carme Hernández, van iniciar l’activitat apícola a Sant Pere de Ribes fa només dos anys. “Vam veure que era una activitat necessària per al desenvolupament agrícola de la zona i també per a la pol·linització i la salut dels boscos”. Seguint les directrius i experiència del mestre assignat per l’Associació d’Apicultors de Barcelona, Mas d’en Giralt va iniciar una producció totalment artesanal, basada en els principis biodinàmics, instal·lant els ruscos en zones amb energies tel·lúriques de la terra, “cosa que permet produir tres vegades més del normal”, procurant no trencar el cicle natural de les abelles, seleccionant els dies favorables per a la manipulació dels eixams...

Tot plegat, per obtenir una mel crua i pura i altres productes amb qualitats extraordinàries. “Creiem en els valors de la terra, en el producte de qualitat i en la transmissió de la informació sobre les qualitats medicinals de la mel i els seus derivats”, diu. Destaca les aplicacions mèdiques com a antibiòtic i desinfectant natural i explica que Mas d’en Giralt està col·laborant en una investigació sobre els beneficis que l’aire de les caixes ofereix a persones amb malalties pulmonars.

El Garraf és una bona zona per a l’apicultura, segons José Enrique, pel seu clima i per la seva flora. Això no obstant, reconeix les dificultats que el sector té per tirar endavant. Només és possible sent un productor petit i seguint els processos de la manera més artesanal possible. “Focalitzant en el comerç de proximitat, directament al consumidor final i amb petita producció, aprofitant la floració local”. Cal, però, més ajudes per part de l’Administració i també un major control dels boscos per evitar els accessos incontrolats i els robatoris.  Una de les fórmules que Mas d’en Giralt posarà en marxa l’any que ve per ajudar a mantenir l’activitat és el Crowdfunding, que permetrà als consumidors participar en la producció i integrar-los de forma didàctica a la cultura apícola.

Coincideix amb les dificultats per tirar endavant un altre apicultor ja jubilat, en Vicente Lahoz, de Cubelles. S’hi ha dedicat tota la vida  i ara manté l’apicultura només en l’àmbit particular. Lamenta les “traves” que l’Administració posa a Catalunya per desenvolupar aquesta activitat, a diferència del que passa a altres comunitats o països com França, “on als jardins de les cases es poden tenir ruscos”.  I també troba “inexplicable” la manca d’ajuts. Això, juntament amb el despoblament d’abelles per la contaminació, les espècies depredadores com la vespa asiàtica o la desforestació, “fan difícil poder viure únicament de l’apicultura, en la majoria dels casos”, apunta.

També us pot interessar

El grup venecià Talco, en una de les seves espectaculars actuacions
01/01/1970
Zoo, Aspencat, Oques Grasses, Adrià Puntí, Quimi Portet o Tomeu Penya també actuaran al festival | El dijous serà el dia reservat als espectacles més familiars o artístics, amb Lluís Gavaldà o el clown Leo Bassi
Interior d'un dels 'outlet' de l'avinguda Francesc Macià | Fèlix Pascual
01/01/1970
Els ‘outlet’ copen un tram de la zona i s’expandeixen | Saltant-se la distribuïdora poden oferir preus molt més agressius
Quatre de vuit carregat dels Bordegassos | M. Gomà
01/01/1970
Clàssica de vuit de Nens del Vendrell i Castellers de Barcelona, i carro gros de la Joves de Valls | La Nova Muixeranga acompanya els vilanovins durant tot el cap de setmana del seu 45è aniversari

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els dos treballadors, concentrats a les portes del taller ara fa dues setmanes | Fèlix Pascual
01/01/1970
Treballaran als mateixos tallers de Vilanova, subcontractats per l'empresa Servitec
La Mestissa, original i còpia | AJT VNG
01/01/1970
Les famílies Mestre, Coroleu i Budesca han signat aquest dijous la cessió | La donació es va fer efectiva en un acte que respirava història vilanovina
Imatge d'arxiu de la 4a edició de la Mostra
01/01/1970
Sala 1 projecta la secció de films aquest vespre al Teatre Principal | Núria Araüna presentarà el treball Fàbrica, un viatge a la història recent de la ciutat a través de la memòria d'antigues treballadores de les fàbriques vilanovines