OBITUARI

Mor la gelatera Núria Llorens

Va impulsar el negoci a Vilanova amb el seu marit, Alejandro Nicolau

, Vilanova i la Geltrú | 20/01/2017 a les 20:00h
Arxivat a: Gastronomia, Gelats Llorens, Núria Llorens, Obituari, Gelats
Núria Llorens
Dilluns moria a l’hospital de Bellvitge a l’edat de 82 anys Núria Llorens Bernabeu, una de les impulsores de Gelats Llorens de Vilanova i la Geltrú. El va iniciar el seu pare, Francesc, i la seva tieta el 1928. Francesc Llorens, oriünd del municipi alacantí de Xixona, va deixar el seu ramat d’ovelles a Xixona per iniciar el negoci de gelats a Vilanova. Francesc Llorens va tenir notícia de la capital del Garraf a través d’un amic seu de la població també alacantina de Mutxamel. 

Primer van vendre gelats amb un carretó recorrent el centre de Vilanova i després van fixar el seu carretó davant del Teatre Bosc. La seva primera botiga de gelats, que encara conserven, és la del número 63 de la rambla Principal, davant del Bosc. Posteriorment van obrir establiments al número 2 de la Rambla (on ara hi ha la llibreria La Mulassa), al número 51 de la Rambla i al passeig del Carme. 

Núria Llorens va impulsar el negoci amb el seu marit, Alejandro Nicolau, qui fou president de La Jijonenca del Vendrell, que l’any que ve celebrarà el seu cinquantenari. Alejandro Llorens també va arribar a ser president de la Jijonenca del polígon Espartal de Xixona. Fa mig segle, per casualitat, van crear el que seria un dels seus productes més destacats: el mi-mig. Es tracta d’una aconseguida barreja d’orxata de xufles  d’Alboraia (València) i granissat de llimona.

Núria Llorens i Alejandro Nicolau només venien gelats a Vilanova durant l’època estival. Els torrons, amb denominació Xixona, van arribar cap a finals dels anys 70 amb la tercera generació de la família propietària: Núria Nicolau Llorens i Alfonso Villagarcia. Amb ells el negoci va començar a obrir durant més mesos a l’any i ha viscut un gran creixent i consolidació.

L’últim adéu a Núria Llorens se li va donar a l’església parroquial de Sant Antoni Abat el matí de dimecres. El mateix dia era enterrada a Xixona. El seu gendre, Alfonso Villagarcia, recorda Núria Llorens com “una dona molt treballadora, i tot un remolí”. També destaca que “ho tenia tot: era molt xerraire i es feia amb tothom”. Li agradava molt caminar, i tenia per costum esmorzar cada dia al bar Rosell de la Rambla vilanovina.

També us pot interessar

El grup venecià Talco, en una de les seves espectaculars actuacions
01/01/1970
Zoo, Aspencat, Oques Grasses, Adrià Puntí, Quimi Portet o Tomeu Penya també actuaran al festival | El dijous serà el dia reservat als espectacles més familiars o artístics, amb Lluís Gavaldà o el clown Leo Bassi
Interior d'un dels 'outlet' de l'avinguda Francesc Macià | Fèlix Pascual
01/01/1970
Els ‘outlet’ copen un tram de la zona i s’expandeixen | Saltant-se la distribuïdora poden oferir preus molt més agressius
Quatre de vuit carregat dels Bordegassos | M. Gomà
01/01/1970
Clàssica de vuit de Nens del Vendrell i Castellers de Barcelona, i carro gros de la Joves de Valls | La Nova Muixeranga acompanya els vilanovins durant tot el cap de setmana del seu 45è aniversari

COMENTARIS

Una dóna que es feia estimar
Anònim, 21/01/2017 a les 18:31
+7
-0
Una llàstima aquesta pèrdua, era una dóna què es feia estimar, quan em vaig assabentar no m'ho podia creure.
Se la trobarà a faltar, bon viatge Núria!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els dos treballadors, concentrats a les portes del taller ara fa dues setmanes | Fèlix Pascual
01/01/1970
Treballaran als mateixos tallers de Vilanova, subcontractats per l'empresa Servitec
La Mestissa, original i còpia | AJT VNG
01/01/1970
Les famílies Mestre, Coroleu i Budesca han signat aquest dijous la cessió | La donació es va fer efectiva en un acte que respirava història vilanovina
Imatge d'arxiu de la 4a edició de la Mostra
01/01/1970
Sala 1 projecta la secció de films aquest vespre al Teatre Principal | Núria Araüna presentarà el treball Fàbrica, un viatge a la història recent de la ciutat a través de la memòria d'antigues treballadores de les fàbriques vilanovines