VILANOVA I LA GELTRÚ

El Pòsit reivindica els 60 anys de Comparses, de dia i com cal

Després de dues sortides nocturnes i tolerades, el 1957 l'acte va ser oficial

Reconeixement als 60 anys de Comparses i del primer Sermó, en català i publicat

| 12/02/2017 a les 16:30h
Especial: Carnaval
Arxivat a: Societat, Carnaval, Comparses, Pòsit, Confraria de Pescadors, Sermó
Les primeres Comparses del Pòsit
Que el 3 de març de 1957 sigui proclamat el dia universal de les Comparses. És la reivindicació que fa Manuel Tetas Ferrer, aquell any secretari de la secció esportiva de la Confraria de Pescadors i, per tant, la persona que es va encarregar d'organitzar la primera sortida a les Comparses del Pòsit després de la guerra. Aquest 2017, fa 60 anys d'aquella data.
 
Se sol donar l'any 1955 com el de la recuperació de les Comparses després de la Guerra Civil. Aquell any, i el següent, van sortir les parelles del Foment, de nit, des del ball de l'entitat. Però jo entenc que la comparsa que es feia abans [de la guerra] no es feia a la nit ni eren una dotzena de parelles. La Comparsa és amb banda de música, amb 200 parelles entre uns i altres, amb permís, reivindica Manel Tetas. I necessiten les guerres i un rival, afegeix Ferran Ferrer Margalet. 
 
El 1955 i el 1956, recorda avui Manel Tetas, surten els veterans, el 'poder vilanoví del Foment'. I també van demanar permís a l'alcalde Antonio Ferrer Pi. "Jo no sé res, però no podeu sortir amb una bandera vermella". Va sortir, el Foment, amb la bandera verda i acompanyats del guàrdia Varela, apunta Tetas per assenyalar el vistiplau tàcit de l'Ajuntament.
 
Ja el 1956, jo treballava a la Pirelli i el secretari del Foment, el Martínez, també, i muntem una reunió perquè a Vilanova es faci la comparsa. Els dos secretaris i també els presidents del Foment, Antoni Anguera, i de la secció esportiva de la Confraria, Jaume Morató, vam visitar oficialment el Ferrer Pi. Textualment ell ens diu: "Ja heu sortit dues vegades, ara sí, oficialment us dono permís". Ho autoritza sempre i quan no portéssim res a la cara (en referència a l'antifaç que havien dut les dones tradicionalment).
 
El 3 de març del 1957, doncs, Foment i Pòsit surten per primer cop el diumenge de Carnaval, de dia, durant tot el matí. Al Pòsit érem 100 i escaig parelles. La llaçada la vam guanyar per 10 o 12 al Foment, que només portava socis rere la bandera; la Confraria deixava participar tothom que pagués les 25 pessetes. És una bola que el Pòsit anés a buscar gent a casa per guanyar; però sí que els homes grans venien només a la segona part, acompanyats moltes vegades de les filles o les netes. Des del primer dia, el Pòsit va sortir amb jaqueta marinera blava, mocador en bandolera i bandera blava. 
 
I ja el primer any van pujar cap a la vila i, després de l'esmorzar, van arribar-se al Pont del Nin, perquè era costum saludar l'alcalde, i allà vivia Ferrer Pi; després van passar per la plaça de les Cols –plaça carnavalesca per excel·lència–  i en baixar vam fer la gran entrada a la plaça de l'Ajuntament; aquí sí que les dones més grans es van posar antifaç i els guardes els hi van  fer treure.
En aquell moment no hi havia, encara, ni comparseres d'honor ni Fiestas de Invierno, com es va batejar el Carnaval en els últims anys del franquisme. De la col·laboració de l'Ajuntament, n'és indicatiu que va ser la institució qui va fer venir una banda militar que, dividida en dues, va acompanyar tant les parelles del Pòsit com les del Foment. Entre les diverses peces que toca la banda, hi ha El turuta, que esdevé la peça central de les Comparses. Segons Miquel Ballester, que a l'època escrivia els sermons del Pòsit, perquè és la que fa bandejar més les pitreres de les dones. Els versos que, recorda Ferrer Margalet, es van estripar, van quedar gravats, però, a la memòria de la gent de Mar.
 
A la tarda, al segon pis de la Confraria hi va haver Ball de les Dues Hores, i a mi se'm va ocórrer fer una visita al Foment. No tots, però sí una bona colla va tornar a pujar Rambla amunt. El Foment era ple de gom a gom, però els socis es van apartar i van fer un passadís de benvinguda a l'escala: Va ser un comportament fantàstic, diu avui Tetas, que recorda com, emocionat, va convidar als de l'americana vermella l'any següent a Mar, encetant una tradició que va durar anys.
 
La Confraria de Pescadors fa, aquest dimecres dia 15, un acte de commemoració dels 60 anys de les comparses del Pòsit, amb un reconeixement a les persones que van sortir aquell any 1957, als membres de la Comissió organitzadora del Carnaval durant aquests anys i també als banderers. Ens fa molta il·lusió, diu Josep Gámez, responsable avui de la festa, perquè hem tingut la sort de trobar gent que recorda tot el que es va fer i que va participar en aquelles Comparses. L'acte servirà també per recordar que aquell mateix 1957 va ser també el primer any que es va llegir i publicar, en català, el sermó que es llegia en el ball de l'Enterro de la Sardina. No era el primer any del ball, amb molt d'arrelament al Pòsit, però sí que va ser el primer any que es va recuperar el Sermó. El va escriure Miquel Ballester Feliu, i el llegia "el Murgadas de la Pirelli", recorda avui Ferran Ferrer Margalet. Va tenir tanta repercussió que tothom en demanava una còpia i la Confraria va haver de destinar una secretària a fer-ne còpies, fins que al final es va donar instruccions d'imprimir-lo, sense data ni nom d'impremta.

També us pot interessar

Interior d'un dels 'outlet' de l'avinguda Francesc Macià | Fèlix Pascual
01/01/1970
Els ‘outlet’ copen un tram de la zona i s’expandeixen | Saltant-se la distribuïdora poden oferir preus molt més agressius
Quatre de vuit carregat dels Bordegassos | M. Gomà
01/01/1970
Clàssica de vuit de Nens del Vendrell i Castellers de Barcelona, i carro gros de la Joves de Valls | La Nova Muixeranga acompanya els vilanovins durant tot el cap de setmana del seu 45è aniversari
01/01/1970
A la Rambla de s'han viscut moments d'autèntica aglomeració | La jornada s'ha seguit intensament a tota la comarca

COMENTARIS

Comparses
Margarita Roncero Buscarons, 13/02/2017 a les 19:09
+1
-0
Molt interessant. No en sabia la història malgrat el meu fill hi anava amb el Pósit i un any amb el Foment. Jo les vivia ontensament doncs vivia al carrer Escolapis 2 i a més seguint al nen per repotar els caramels.Grácies x la informació
Preguntes
Xavier Piñol Torres, 14/02/2017 a les 23:27
+1
-0
A quina hora es farà aquest acte. Com s'ha avisat als participants? Com es que no tinc cap avis?
Jo vaig participar en la comparsa de l'any 1957 i sis mes posteriors.
No sr.
Pere Puig, 18/02/2017 a les 12:38
+1
-0
El senyor Tetas que digui el que vulgui però les Comparses es recuperen el dia, mes i any que trepitgen el carrer, per primer cop després de la guerra. I des d'aleshores, ininterrompudament, s'han celebrat fins al dia d'avui. Tant fa si era de dia com de nit. Si era Dimarts o Diumenge com molts dels altres actes en els que participem. Per tant és l'any 55, quan setze parelles d'agosarats comparsers surten al carrer, sense el permís de ningú, més carnavalesca que aquesta desobediència no hi ha res, la data de la recuperació de l'acte més emblemàtic del nostre Carnaval. Sense ells i els que van sortir al 56, no hi hauria 57, quan s'hi sumen els del Pòsit, i així fins avui en dia.

I no és un atac al Pòsit. Avui en dia tenim "L'Enterro" gràcies al Pòsit i després als de "La Gavina".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els dos treballadors, concentrats a les portes del taller ara fa dues setmanes | Fèlix Pascual
01/01/1970
Treballaran als mateixos tallers de Vilanova, subcontractats per l'empresa Servitec
La Mestissa, original i còpia | AJT VNG
01/01/1970
Les famílies Mestre, Coroleu i Budesca han signat aquest dijous la cessió | La donació es va fer efectiva en un acte que respirava història vilanovina
Imatge d'arxiu de la 4a edició de la Mostra
01/01/1970
Sala 1 projecta la secció de films aquest vespre al Teatre Principal | Núria Araüna presentarà el treball Fàbrica, un viatge a la història recent de la ciutat a través de la memòria d'antigues treballadores de les fàbriques vilanovines