COMARCA

El Garraf també és casa vostra

El món local crida a omplir els carrers de Barcelona dissabte per reclamar l'obertura de fronteres als refugiats

 Més de 100 representants d'ajuntaments de Catalunya han participat en la trobada organitzada per Casa Nostra Casa Vostra

, Comarca | 16/02/2017 a les 18:22h
Arxivat a: Societat, ONG, Refugiats, Integracio, Govern espanyol, Ada Colau, Casa meva és casa vostra, Ajuntaments
Ada Colau intervenint en l'acte celebrat ahir | ACN
Es calcula que 3.800 persones van morir ofegades al mar Mediterrani durant el 2016. Un autèntic drama social del qual, com a país, estem oferint poc més que l'alternativa de la mutilació a les tanques de Ceuta i Melilla. I els pocs que han gaudit de la sort (o la desgràcia) d'accedir a l'Estat, estan sotmesos a deportacions o devolucions en calent sense garanties legals, a ser empresonats als CIE o a treballar sense contracte ni drets laborals. Perquè el cementiri no està només al Mediterrani, també l'hem construït a casa nostra.

Dels 17.337 refugiats que Espanya s'havia compromès a acollir davant les institucions europees, només n'ha acollit 1.034, dels quals 476 han anat a parar a Catalunya. El 68% de sol·licituds són denegades i les poques que es concedeixen donen una protecció devaluada. L'any passat Madrid va concedir uns 220 estatuts de refugiat i unes 800 proteccions subsidiàries. Encara que la llei contempla la protecció jurídica per raons humanitàries, l'any passat no se'n va concedir cap.

Però, a més de ser un dels països que menys sol·licitants de protecció internacional han acceptat dins les seves fronteres, és també un dels que ofereixen una acollida més fangosa a nivell burocràtic. El ministeri de Treball, de qui depèn la Secretaria d'Estat d'Immigració, és el responsable de l'acollida, que se subcontracta a ONG via subvenció. Aquestes entitats presenten els seus projectes al Ministeri, però ni elles ni el govern estan obligades a dialogar amb els ens locals, que el cap i a la fi seran els responsables de l'acollida. El repartiment dels refugiats es fa en funció de les places disponibles, sense cap altre criteri, i sense tenir en compte ni l'administració de proximitat ni la xarxa d'acollida que existeix a cada població. De fet, s'han donat casos en què les entitats han presentat projectes per obrir centres d'acollida a Catalunya sense que ajuntaments ni Generalitat en sabessin res al respecte.

I d'aquesta falta de coordinació, d'aquesta ineficiència administrativa de la qual rarament ens fem ressò a als mitjans de comunicació, en podríem sumar una despesa pública mínima en matèria d'integració. Seguint quins són els passos en el procés d'acollida ens adonem que aquest es basa en una pauta de tres fases. La primera són els sis primers mesos, en què els refugiats s'han d'estar en un centre d'acollida, on se'ls ofereix un sostre i menjar, reben algunes classes de castellà (a Catalunya poden anar també als centres de normalització lingüística) i tenen assistència jurídica per tramitar les seves peticions de protecció internacional. Un cop han resolt la seva situació legal, obtenen la targeta sanitària i poden escolaritzar els seus fills a les escoles públiques. 

En aquesta primera fase reben una assignació mensual de 50 euros per a les seves despeses (en el cas de les famílies són 26 euros per adult més 10 per cada fill menor), sempre que el personal dels centres d'acollida consideri que compleixen el programa. Passats aquests sis mesos (nou en cas de situacions de vulnerabilitat), se'ls dona permís de treball i una ajuda econòmica al lloguer: de 376 euros per persona o 717 per nucli familiar. 

Un dels problemes és que aquest import és igual arreu de l'Estat, al marge dels preus del mercat immobiliari a cada ciutat. Aquesta transició de la primera a la segona fase és on es concentren les dificultats. Els grans nuclis d'activitat econòmica, com podria ser Barcelona, han tendit a acollir un major nombre de refugiats atès que la necessitat de mà d'obra barata obre més vies de sortida cap al món laboral. Ara bé, sense comptar les dificultats per llogar un pis derivades del sol fet de venir de fora, o per la manca d'avals que siguin acceptats pels propietaris, com pagar el lloguer d'un pis a Barcelona amb 717 euros al mes?

Després d'un any des de la seva arribada, els refugiats es queden sense cap subvenció i només disposen de les ajudes que puguin oferir-los als serveis socials i les ONG assignades. Tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat han posat en marxa programes per donar-los assistència durant un any més, un cop queden fora del programa estatal. L'objectiu final de trobar feina, és avui per a molts, missió impossible.

Les dades contrasten amb els resultats dels països del centre i el nord d'Europa, als quals arriben un volum molt més elevat de refugiats, i on els percentatges d'acceptació de les sol·licituds són molt més elevats: un 70% en el cas de Suècia i un 54% per a Alemanya.

Trobada d'Ajuntaments: Casa Nostra Casa Vostra
Un comptador que mostra el nombre de persones que han mort al Mediterrani, resguarda, solemne però distant, la trobada d'alcaldes que el Memorial Ciutat Refugi de Barcelona va acollir ahir al matí. El món local es reuní per fer una crida a omplir els carrers de Barcelona dissabte vinent. La proclama de la manifestació serà prou ambiciosa: que s'obrin les fronteres de l'Estat i es permeti l'acollida dels refugiats. 

Convocats per 'Casa Nostra Casa Vostra', van aprofitar per carregar contra la inacció que està cometent el govern espanyol. Vingueu massivament de pobles i viles i ompliu i desbordeu la ciutat, perquè el crit sigui l'inici d'una onada de mobilitzacions massives a tota Europa que obligui els governants a obeir la ciutadania, que s'obrin les fronteres i puguem acollir, ha subratllat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El coordinador de Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, ha destacat el paper imprescindible que tenen els governs locals per acollir, i ha demanat que es treballi en conjunt per agilitzar els tràmits d'empadronament i per aconseguir més recursos i potenciar polítiques inclusives i socials. El regidor de comunicació i participació de l'Ajuntament de Vilanova, Juan Luís Ruiz, també va assistir a l'acte.

També us pot interessar

Pere Tàpias, amb la seva gorra marinera i el seu posat característics | Fèlix Pascual
01/01/1970
Joan Collell mor als 70 anys a causa d'una greu malaltia | L'últim acte públic de Pere Tàpias a Vilanova va ser el 25 de març, quan va presentar al Círcol Catòlic el seu llibre de poemes 'On es desborda el sol' | L'Ajuntament organitzarà un acte d'homenatge d'aquí a 15 dies
Quatre de vuit carregat dels Bordegassos | M. Gomà
01/01/1970
Clàssica de vuit de Nens del Vendrell i Castellers de Barcelona, i carro gros de la Joves de Valls | La Nova Muixeranga acompanya els vilanovins durant tot el cap de setmana del seu 45è aniversari
01/01/1970
A la Rambla de s'han viscut moments d'autèntica aglomeració | La jornada s'ha seguit intensament a tota la comarca

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els dos treballadors, concentrats a les portes del taller ara fa dues setmanes | Fèlix Pascual
01/01/1970
Treballaran als mateixos tallers de Vilanova, subcontractats per l'empresa Servitec
La Mestissa, original i còpia | AJT VNG
01/01/1970
Les famílies Mestre, Coroleu i Budesca han signat aquest dijous la cessió | La donació es va fer efectiva en un acte que respirava història vilanovina
Imatge d'arxiu de la 4a edició de la Mostra
01/01/1970
Sala 1 projecta la secció de films aquest vespre al Teatre Principal | Núria Araüna presentarà el treball Fàbrica, un viatge a la història recent de la ciutat a través de la memòria d'antigues treballadores de les fàbriques vilanovines