COMARCA

El Garraf també és casa vostra

El món local crida a omplir els carrers de Barcelona dissabte per reclamar l'obertura de fronteres als refugiats

 Més de 100 representants d'ajuntaments de Catalunya han participat en la trobada organitzada per Casa Nostra Casa Vostra

, Comarca | 16/02/2017 a les 18:22h
Arxivat a: Societat, ONG, Refugiats, Integracio, Govern espanyol, Ada Colau, Casa meva és casa vostra, Ajuntaments
Ada Colau intervenint en l'acte celebrat ahir | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es calcula que 3.800 persones van morir ofegades al mar Mediterrani durant el 2016. Un autèntic drama social del qual, com a país, estem oferint poc més que l'alternativa de la mutilació a les tanques de Ceuta i Melilla. I els pocs que han gaudit de la sort (o la desgràcia) d'accedir a l'Estat, estan sotmesos a deportacions o devolucions en calent sense garanties legals, a ser empresonats als CIE o a treballar sense contracte ni drets laborals. Perquè el cementiri no està només al Mediterrani, també l'hem construït a casa nostra.

Dels 17.337 refugiats que Espanya s'havia compromès a acollir davant les institucions europees, només n'ha acollit 1.034, dels quals 476 han anat a parar a Catalunya. El 68% de sol·licituds són denegades i les poques que es concedeixen donen una protecció devaluada. L'any passat Madrid va concedir uns 220 estatuts de refugiat i unes 800 proteccions subsidiàries. Encara que la llei contempla la protecció jurídica per raons humanitàries, l'any passat no se'n va concedir cap.

Però, a més de ser un dels països que menys sol·licitants de protecció internacional han acceptat dins les seves fronteres, és també un dels que ofereixen una acollida més fangosa a nivell burocràtic. El ministeri de Treball, de qui depèn la Secretaria d'Estat d'Immigració, és el responsable de l'acollida, que se subcontracta a ONG via subvenció. Aquestes entitats presenten els seus projectes al Ministeri, però ni elles ni el govern estan obligades a dialogar amb els ens locals, que el cap i a la fi seran els responsables de l'acollida. El repartiment dels refugiats es fa en funció de les places disponibles, sense cap altre criteri, i sense tenir en compte ni l'administració de proximitat ni la xarxa d'acollida que existeix a cada població. De fet, s'han donat casos en què les entitats han presentat projectes per obrir centres d'acollida a Catalunya sense que ajuntaments ni Generalitat en sabessin res al respecte.

I d'aquesta falta de coordinació, d'aquesta ineficiència administrativa de la qual rarament ens fem ressò a als mitjans de comunicació, en podríem sumar una despesa pública mínima en matèria d'integració. Seguint quins són els passos en el procés d'acollida ens adonem que aquest es basa en una pauta de tres fases. La primera són els sis primers mesos, en què els refugiats s'han d'estar en un centre d'acollida, on se'ls ofereix un sostre i menjar, reben algunes classes de castellà (a Catalunya poden anar també als centres de normalització lingüística) i tenen assistència jurídica per tramitar les seves peticions de protecció internacional. Un cop han resolt la seva situació legal, obtenen la targeta sanitària i poden escolaritzar els seus fills a les escoles públiques. 

En aquesta primera fase reben una assignació mensual de 50 euros per a les seves despeses (en el cas de les famílies són 26 euros per adult més 10 per cada fill menor), sempre que el personal dels centres d'acollida consideri que compleixen el programa. Passats aquests sis mesos (nou en cas de situacions de vulnerabilitat), se'ls dona permís de treball i una ajuda econòmica al lloguer: de 376 euros per persona o 717 per nucli familiar. 

Un dels problemes és que aquest import és igual arreu de l'Estat, al marge dels preus del mercat immobiliari a cada ciutat. Aquesta transició de la primera a la segona fase és on es concentren les dificultats. Els grans nuclis d'activitat econòmica, com podria ser Barcelona, han tendit a acollir un major nombre de refugiats atès que la necessitat de mà d'obra barata obre més vies de sortida cap al món laboral. Ara bé, sense comptar les dificultats per llogar un pis derivades del sol fet de venir de fora, o per la manca d'avals que siguin acceptats pels propietaris, com pagar el lloguer d'un pis a Barcelona amb 717 euros al mes?

Després d'un any des de la seva arribada, els refugiats es queden sense cap subvenció i només disposen de les ajudes que puguin oferir-los als serveis socials i les ONG assignades. Tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat han posat en marxa programes per donar-los assistència durant un any més, un cop queden fora del programa estatal. L'objectiu final de trobar feina, és avui per a molts, missió impossible.

Les dades contrasten amb els resultats dels països del centre i el nord d'Europa, als quals arriben un volum molt més elevat de refugiats, i on els percentatges d'acceptació de les sol·licituds són molt més elevats: un 70% en el cas de Suècia i un 54% per a Alemanya.

Trobada d'Ajuntaments: Casa Nostra Casa Vostra
Un comptador que mostra el nombre de persones que han mort al Mediterrani, resguarda, solemne però distant, la trobada d'alcaldes que el Memorial Ciutat Refugi de Barcelona va acollir ahir al matí. El món local es reuní per fer una crida a omplir els carrers de Barcelona dissabte vinent. La proclama de la manifestació serà prou ambiciosa: que s'obrin les fronteres de l'Estat i es permeti l'acollida dels refugiats. 

Convocats per 'Casa Nostra Casa Vostra', van aprofitar per carregar contra la inacció que està cometent el govern espanyol. Vingueu massivament de pobles i viles i ompliu i desbordeu la ciutat, perquè el crit sigui l'inici d'una onada de mobilitzacions massives a tota Europa que obligui els governants a obeir la ciutadania, que s'obrin les fronteres i puguem acollir, ha subratllat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El coordinador de Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, ha destacat el paper imprescindible que tenen els governs locals per acollir, i ha demanat que es treballi en conjunt per agilitzar els tràmits d'empadronament i per aconseguir més recursos i potenciar polítiques inclusives i socials. El regidor de comunicació i participació de l'Ajuntament de Vilanova, Juan Luís Ruiz, també va assistir a l'acte.

També us pot interessar

Imatge d'arxiu d'una targeta micro sd
01/01/1970
La targeta, que contenia quatre vídeos, va ser localitzada en un cinema de Castelldefels | Els arxius personals que també hi havia a la targeta van permetre localitzar-ne el propietari
Neus Lloveras, al racó del seu despatx on guarda quadres i altres records | Sidru C.
01/01/1970
L’alcaldessa de Vilanova diu que el referèndum de l’1 d’octubre “es farà” i afirma que l’Ajuntament estarà a disposició de la Generalitat, “com sempre” | “L’estat de manteniment de voreres i carrers no és l’òptim ni molt menys” , admet l'alcaldessa
La Geltrú protagonitzarà des d'avui 5 dies de Festa Major. | Sidru c.
01/01/1970
La Festa Major de la Geltrú va començar ahir i acaba el 15 d’agost | Enguany hi ha diverses novetats en la programació dels actes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Transformadors de l'empresa Endesa
01/01/1970
Aquesta actuació beneficiarà a veïns de 32 municipis, entre ells el Garraf | Les mesures que s’han aplicat són segellar de manera impermeable les diferents unitats de la instal·lació, implementar proteccions per als cables ubicats a la subestació i sectoritzar els diferents espais i dotar-los de portes contrafocs, entre d'altres.
Imatge d'arxu de la platja de les Salines
01/01/1970
L'estudi ha seguit els requisits marcats per la directiva europea| L'aigua de les platges cubellenques són aptes per al bany i compleixen els requisits de qualitat, segons els controls de l'Agència Catalana de l'Aigua
Imatge d'arxiu presa durant la Festa Major de Sitges 2016 | AJT. SITGES
01/01/1970
La Festa comença divendres, amb la inauguració de les Barraques i el nomenament del Fill Adoptiu | Actes esportius i culturals donen el tret de sortida als primers actes de la Festa Major de Sant Bartomeu 2017