PENEDÈs

Toni de la Rosa: “Cal una reflexió general del sector, i aconseguir més valor afegit per al cava”

El president de la Confraria del Cava anuncia que enguany retran homenatge a Girona, on faran una investidura coincidint amb ‘Temps de Flors’

“A vegades, el preu del cava a les cartes no ajuda a veure’l als restaurants”

| 13/03/2017 a les 16:44h
Arxivat a: Gastronomia, Cellers, Sector vitivinícola, Confraria del Cava, Cava
Toni de la Rosa, president de la Confraria del Cava | Fèlix Pascual
La Confraria del Cava Sant Sadurní es presenta com una associació sense afany de lucre dedicada a la divulgació i la promoció genèrica del cava, que defineixen com un dels productes del nostre país que més prestigi i renom ha assolit en el mercat vitivinícola mundial
Des del 1979, any de la seva fundació, la Confraria ha fet possible amb les seves iniciatives i els seus més de mil cavallers confrares, que la Denominació  d’Origen Cava tingués difusió en els àmbits internacionals, fruit de l’esforç promocional de l’associació, que ha contribuït i contribueix eficaçment a la consolidació del prestigi d’aquest vi d’estrelles arreu del món. Aquesta promoció genèrica del cava, que es va iniciar amb la fundació de la Confraria, va agafar un impuls espectacular amb la celebració dels solemnes actes d’investidura i amb l’organització, el 1982, de la primera Setmana del Cava, una celebració que des de l’any passat ja no corona reines. 
                                                                   
Toni de la Rosa Torelló va arribar a la presidència d’aquesta entitat bàquica el 2013, després d’haver estat vicepresident amb Pere Bonet al capdavant de l’associació. És llicenciat en Dret. Té 47 anys, és casat i pare de tres fills. Juntament amb el seu germà Paco,  forma part de la 23a generació de viticultors de la Finca Can Martí, seu de les Caves Torelló. 
Sota la seva presidència, la Confraria del Cava ha fet canvis molt remarcables amb la voluntat de resituar l’entitat en els temps actuals. En la següent entrevista parla de com veu el sector, destacant eines com la del Cava de Paratge Qualificat, i anuncia que enguany retran homenatge a Girona, ciutat on protagonitzaran una investidura primaveral coincidint amb Temps de Flors.

– L’any passat ja van fer ‘abdicar’ la Reina del Cava per ser rellevada per una parella d’ambaixadors tot intentant resituar la Confraria del Cava en línia amb els temps actuals. Creu que ha convençut els més reticents a canviar l’acte central de la Setmana del Cava? 
– Precisament per adaptar l’activitat de la Confraria als temps actuals, hem rebut moltes felicitacions tant en l’àmbit institucional com de confrares per aquest canvi. A més, hem apropat els ambaixadors a la gent fent-la participar en el gran brindis col·lectiu a la plaça de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia.

Les capes, els barrets i les cerimònies pomposes ja no serveixen per promocionar el cava? 
– Serveixen allà on li correspon, a les investidures de nous confrares. Totes les confraries bàquiques utilitzen rituals i una vestimenta especial que confereixen cerimoniositat a l’acte.

– El fet que vostè sigui relativament jove ha estat clau per aconseguir el gir viscut per la Confraria?
– És possible, però, en qualsevol cas, els canvis els fem tots els membres de la junta i sempre en la direcció d’adaptar les nostres activitats als signes del temps.

– Ens pot anunciar alguna novetat per aquest any?
– La novetat de l’any passat va ser l’homenatge a la ciutat de Màlaga, i aquesta primavera volem retre homenatge a Girona, una ciutat que està de moda i on tenim previst celebrar una investidura i participar en el conegut festival Temps de Flors. També participarem en els actes de celebració del 1.100 aniversari de Subirats, i organitzarem la quarta edició de la campanya Per Sant Jordi rosa, llibre i cava.

– En quins altres projectes treballa actualment la Confraria del Cava?
– Estem de ple en els preparatius de la 36a Setmana del Cava que, com sempre, vindrà farcida de diferents actes.

– El gran ressò que han assolit els actes organitzats per la Confraria en els principals mitjans de comunicació, nacionals i internacionals, des de fa força anys és la seva principal fita?
– El que busquen en totes i cadascuna de les activitats de la Confraria del Cava és promocionar i divulgar el cava de forma genèrica i, per descomptat, que totes aquestes accions tinguin un gran ressò en els mitjans de comunicació. Això s’aconsegueix organitzant actes potents i atractius amb el suport de personalitats importants i en diades especials.

– Des de la Confraria del Cava s’afirma que el cava és un dels productes del nostre país que més prestigi i renom ha assolit en el mercat vitivinícola mundial. Els seus preus excessivament baixos, però, posen en perill aquesta percepció de prestigi. Creu que s’hi pot fer alguna cosa? 
– Sí, en un primer moment l’objectiu era que el cava conquerís els mercats internacionals. I s’ha aconseguit, ja que és present actualment a més de 130 mercats. El segon objectiu ha de passar necessàriament per una reflexió general del sector i, d’aquesta manera, aconseguir més valor afegit. En aquest sentit, la nova categoria del Cava de Paratge Qualificat crec que serà una bona eina.

– Els elaboradors de ‘prosecco’ ho han sabut fer millor que els de cava.
– El prosseco no és un vi escumós produït seguint el mètode tradicional, de segona fermentació i criança en ampolla, com és el cas del cava. Per tant, són vins diferents, tot i que estan competint amb nosaltres en els mercats internacionals. Crec personalment que els bevedors actuals de prosseco poden ser futurs bevedors de cava, ja que aquest últim és de més qualitat, superior i molt gastronòmic.

– La política ha passat factura al cava de manera injusta. Creu que encara perdura alguna mena de boicot? 
– Si bé és cert que fa més de 10 anys que hi va haver un episodi de boicot, crec que ara com ara ja no hi és, sense perjudici que quedi algú que ho vulgui fer.

– Què va pensar quan va veure reines del cava brindant amb cervesa a la televisió durant les campanades de Cap d’Any? 
– Vaig pensar que no hi ha res millor que brindar amb cava per un nou any, ja que és la beguda de celebració per excel·lència i la més gastronòmica.

– Costa de veure el cava a les taules dels restaurants. Què creu que cal fer per revertir la situació?
– El cava està molt present a la restauració on se serveix a copes en molts establiments, sigui com a benvinguda, durant l’aperitiu, i acompanyant tot l’àpat. Si a vegades pot costar una mica de veure també és perquè les cartes de vins són cada dia més llargues i més diverses, amb vins de tot arreu. A vegades el preu del cava a les cartes no ajuda.

– Creu que el Cava de Paratge Qualificat és una bona eina per comunicar l’excel·lència del cava?
– Sens dubte, per primera vegada es podrà certificar oficialment que un cava està elaborat amb raïms d’un paratge determinat i singular, que té unes condicions edàfiques i microclimàtiques pròpies, i seguint uns criteris de qualitat molt exigents. Aquests caves singulars mostraran l’excel·lència d’un sector que pot fer molt bé les coses.

– El futur del cava de qualitat implica continuar posant l’accés en la viticultura i el terrer i en apostes com les de l’agricultura ecològica? 
– El futur del cava de qualitat, indiscutiblement, passa per una viticultura de qualitat amb rendiments baixos o moderats, per una acurada vinificació i per les mitges i llargues criances. La viticultura ecològica ha arribat per quedar-se, creix dia a dia amb força i seguirà creixent.

– Què opina del fet que alguns elaboradors penedesencs s’hagin sortit de la DO Cava o que ja no hi hagin apostat des d’un bon principi?
– Cada celler pot fer el que li sembli, tot i que la immensa majoria dels cellers estan adscrits a la DO Cava.

– Què cal continuar fent perquè els joves beguin cava? 
– Des de la Confraria també treballem per a apropar el cava al jovent. Mitjançant activitats populars, informem de les característiques, de la diversitat, la seva versatilitat, així com dels nombrosos moments de consum i del consum responsable. Paral·lelament són més habituals les fires i activitats populars al voltant del vi amb destacada o exclusiva presència dels caves. El Cavatast a Sant Sadurní d’Anoia, Temps de Vi a Vilanova i la Geltrú, Vi Jazz a Vilafranca del Penedès, Funifira a Gelida, i a Barcelona el Mercat de Mercats, el Degusta. O la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Aquestes activitats gaudeixen d’una molt bona receptivitat per part del públic en general i cada vegada compten amb més afluència de jovent.

– El sector cerveses ha sabut comunicar millor que el del cava? 
– Per començar, cal explicar que el cerveser és un sector totalment diferent del del cava. El cerveser compta amb empreses de dimensions importants amb grans pressupostos per a publicitat. El sector del cava són 244 cellers. La gran majoria són petits elaboradors, amb pressupostos molt limitats i sense possibilitat de publicitar-se, motiu pel qual la Confraria del Cava, el mateix Consell Regulador o l’Institut del Cava, així com altres institucions, estem treballant per a promoure i difondre les qualitats del cava.

– Hi ha un cava per a cada moment? 
–Definitivament sí. Hi ha caves d’aperitiu, com els rosats o els tipus Brut. Hi ha caves per acompanyar tot l’àpat, com ara els Brut Nature Gran Reserva, o aquells amb presència de fusta. Hi ha caves de sobretaula o per sortir de nit, tipus Brut. Hi ha caves d’estiu, com els rosats. Hi ha caves per regalar i col·leccionar. Ara bé, el millor del cava és la seva versatilitat: va bé a qualsevol hora,  i en tot moment.

– Per què i per qui brindaria? 
– Espero brindar ben aviat pel fi de les dificultats econòmiques que pateixen moltes persones i perquè els més desafavorits també puguin brindar.

També us pot interessar

El director financer de l'empresa va denunciar la desaparició de palets de fusta | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Es tracta d'un empleat de l'empresa i un camioner que haurien obtingut 5.600 euros de beneficis entre els mesos d'abril i juliol | Els presumptes autors del delicte van ser detinguts el 3 d'agost
Vicenç Iturat, en un homnatge l'any 2013 | Pedals de Clip
01/01/1970
Va guanyar quatre etapes a la Vueta a Espanya i una vegada la classificació per punts | També va particiar 13 cops a la Volta a Catalunya, on va aconseguir tres etapes i un subcampionat
La Festa del Cavall de Vilanova tindrà lloc dissabte 26
01/01/1970
La Festa del Cavall de Vilanova es farà el 26 d'agost | Sitges ajorna els primers actes de la Festa Major, inclosos els concerts de les Barraques | Cubelles també suspèn els últims actes de la Festa Major

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Amanda Rodríguez i Adrià Roman són agents cívics de Vilanova des del 20 de juny. | Ajt. VNG
01/01/1970
Es tracta d’una de les mesures estrella del Pla de Foment del Civisme | Els agents s’encarregaran d’informar la ciutadania sobre la normativa vigent
El president de l'Associació Cultural Islàmica conversa amb l'alcaldessa, Neus Lloveras, i la regidora de Convivència, Teresa Llorens | G.M.
01/01/1970
El president de l'Associació Cultural Islàmica de Vilanova rebutja els atemptats de Barcelona i Cambrils | Una nodrida representació de la comunitat islàmica va assistir a la concentració de divendres a la plaça de la Vila
El cotxe va ser trobat davant l'edifici Walden | Google Maps
01/01/1970
Els Mossos investiguen si un altre individu el va assaltar, apunyalar i va saltar-se el control policial de la Diagonal amb el seu vehicle