CUBELLES

Un veí de Cubelles descobreix vestigis romans submergits a la costa del municipi

Un estudi de les restes ha certificat que corresponen a àmfores ibèriques i romanes

Les troballes consoliden la hipòtesi que apunta que el litoral de Cubelles es va utilitzar com a fondejador de vaixells

, Cubelles | 20/03/2017 a les 19:54h
Arxivat a: Cultura, Àmfores, Romans, Íbers, Patrimoni històric, Fonejador, Restes íberes, Litoral, Magí Miret, Arqueologia
Detall d'una de les restes trobades | AJUNT. CUBELLES
Un veí de Cubelles ha efectuat recentment unes troballes subaquàtiques de restes ceràmiques a la zona litoral de Cubelles. Després de la realització d'un estudi a càrrec de Magí Miret, s'ha pogut certificar que corresponen a àmfores ibèriques de cronologia indeterminada, i àmfores romanes dels segles I-I aC procedents de la regió itàlica de la Campània (actual Nàpols). 

Segons Miret, les troballes confirmen que hi ha un fondejador natural utilitzat per vaixells d'època i romana que cal posar en relació amb l'existència a les proximitats del poblat ibèric de Mota de Sant Pere (segles IV-I aC) i de la vila romana del castell de Cubelles (segle I a.C.- V dC). Tot i que només s'han pogut trobar restes parcials de l'àmfora, fet que resta valor econòmic a l'objecte en si, el contingut històric que les rodeja demostra l'alta afluència de navegants que atresorava el litoral de Cubelles. 

Seguint amb l'informe de Miret, els vaixells resseguien la costa en navegació de cabotatge i fondejaven davant els llocs on hi havia establiments comercials. Quan fondejaven, s'aprofitava per llençar al mar les àmfores que s'havien trencat durant la travessia, els fragments de les quals anaven a parar al fons del marí. A causa de l'acció de l'onatge durant les llevantades, aquestes arribaven fins a les platges. Segons el mateix estudi, tampoc es pot menystenir que els camins que remuntarien el curs baix del riu Foix permetrien portar les mercaderies arribades per mar a l'interior de les terres penedesenques de forma més directa que des de les platges del Vendrell. A la zona de l'actual terme de Santa Margarida i els Monjos també hi havia l'important poblat ibèric de Mas Castellar i diverses vil·les rurals romanes.

Així mateix, els fragments portats per les llevantades permetran conèixer millor el tipus, lloc de procedència i cronologia de les mercaderies que es comerciaven durant l'antiguitat a la costa de Cubelles. La seva recuperació té per tant, un gran interès des del punt de vista arqueològic i patrimonial. En conseqüència, és important que els materials arqueològics recuperats siguin custodiats i estudiats, accions prèvies a la seva posterior exhibició pública en un espai adient del mateix municipi de Cubelles.

Cronologia de la recerca
L'any 2008, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va realitzar amb el vaixell Thetis una campanya de prospeccions arqueològiques subaquàtiques a la costa de les comarques del Garraf i el Baix Penedès. En el curs d'aquests treballs es va localitzar al fons del mar, enfront de la platja de la punta de Sant Pere, just enfront de la desembocadura del riu Foix, una acumulació de materials rodats de diverses èpoques (claus de ferro, fragments d'àmfores ibèriques i romanes, una politja de fusta, etc.), que podrien respondre a la utilització d'aquesta platja al llarg dels segles com fondejador per a vaixells.

A instàncies del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, durant el mes de novembre del 2011 l'empresa Estudios de Afección Patrimonial S.L.P. va efectuar una prospecció arqueològica submarina a l'àrea enfront de la platja de la desembocadura del riu Foix per elaborar les mesures correctores a incloure a l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte Restitución, promogut pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. El projecte té per objectiu pal·liar el procés de regressió constant de les platges situades al sud del municipi de Vilanova i la Geltrú i al municipi de Cubelles.

La instauració d'aquest pla va cercar crear dos sistemes estables de platges separats per la desembocadura del riu Foix, generant una longitud total de 2.508 m i amplades que oscil·len entre 40 i 115 m. El projecte contempla l'aportació de 137.065 m3 de sauló d'origen extern i la recol·locació de 137.065 m3 de sorra excavada per medis terrestres en les zones de major acumulació de les actuals platges, així com la reconstrucció dels espigons per medis terrestres. És possible que aquestes actuacions acabin incidint negativament en les restes arqueològiques existents al fons marí de la zona.

A les platges situades entre els dos espigons, que marquen la desembocadura del riu Foix i de forma més puntual a la platja situada més al sud, es van localitzar diversos fragments rodats i amb incrustacions adherides de poliquets (tubs fabricats per aquests anèl·lids marins per viure-hi) pertanyents a àmfores de vi romanes del tipus Dressel 2-4, característiques dels segles I - II dC, transportades per la força de l'onatge fins la platja i procedents del fons marí.

També us pot interessar

Els fets van tenir lloc al Passeig Marítim | Google Maps
01/01/1970
Es tracta de l'estafa de l'estampeta adaptada al segle XXI
Cotxes patrulla mossos d'esquadra | Fèlix Pascual
01/01/1970
La família va obligar la seva filla de 19 anys, de nacionalitat espanyola, a casar-se amb un home de 33 | Si no ho feia l'amenaçaven en deixar-la sola al Marroc
Els jugadors del Vilanova, celebrant el cinquè gol | DV
01/01/1970
La contundència dels vilanovins s’imposa al talent jove dels barcelonistes (5-2) | Ple absolut a les Casernes, amb una afició modèlica que ha esdevingut el sisè jugador

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jutjats de Vilanova i la Geltrú
01/01/1970
L'advocada del delinqüent va comunicar que s'entregaria la nit de divendres, però finalment no es va presentar | La policia ha aixecat el dispositiu de recerca i ara se n'encarrega una unitat especialitzada
Imatge de grup dels joves atletes del Dinami-k
01/01/1970
Competiran en les categories infantil, aleví i benjamí
El conseller Antoni Comín, durant la presentació del pla | ACN
01/01/1970
Seguirà així el model assajat amb èxit des de fa anys al CAPI Baix a Mar, de Vilanova | Salut començarà a desplegar el nou model en cinc territoris, on haurà de ser una realitat el 2018