COMARCA

El Garraf es manté al novè lloc del rànquing elaborat per la FEGP

L’economia presenta un fort dinamisme, segons l’Índex ADEPG-FEGP

La manca de sòl i la sostenibilitat social, assignatures pendents

, Vilanova i la Geltrú | 05/05/2017 a les 20:15h
Arxivat a: Economia, Competitivitat Territorial, FEGP, Competitivitat
Polígon industrial a Vilanova | Fèlix Pascual
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Garraf segueix entre les deu comarques més competitives de Catalunya. Ha mantingut la novena posició en el darrer ‘Índex ADEPG-FEGP 2017 de Competitivitat Territorial’, que situa novament el Barcelonès al capdavant, eixamplant distàncies amb la resta de comarques. L’Alt Penedès, per la seva banda, ha recuperat les posicions perdudes durant la crisi i escala fins a la 13a posició. El Baix Penedès, en canvi, perd pes i se situa en la vintena posició.

L’Índex analitza els diversos factors de competitivitat de les 42 comarques catalanes i en fa un rànquing. Enguany és la primera vegada que es fa des de la Federació Empresarial del Gran Penedès (després del procés d’integració de l’ADEPG i la UEP), i incorpora alguns indicadors nous que serveixen per analitzar la competitivitat.

Fort dinamisme

L’economia del Garraf ha mostrat un fort dinamisme el darrer any i se situa entre les tres comarques que més ocupació i més teixit empresarial han creat. Això no obstant, empitjora la posició competitiva respecte a la disponibilitat de sòl urbà destinat a activitat econòmica i també respecte del preu del sòl. Aquest és el seu principal punt feble, com també la sostenibilitat social, el desequilibri entre l’activitat residencial i productiva.

Dels factors de competitivitat econòmica que analitza l’estudi, el Garraf ha presentat avenços en la seva posició relativa en quatre dels factors, retrocessos en tres i s’ha mantingut en la resta. La millora més important és en l’àmbit de l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial, on ha escalat 25 posicions, fins a situar-se a la setena. Hi té molt a veure la recuperació del teixit empresarial i l’ocupació, on la comarca se situa entre les comarques més dinàmiques de Catalunya amb taxes de creixement al voltant del 5% interanuals. També hi té a veure el fet que se situa al capdavant de les comarques on més societats mercantils s’han creat el 2016 (vuitena posició).

En canvi, el Garraf perd posicions en la disposició de sòl i en el preu del sòl. Una caiguda que s’explica per la introducció de l’indicador que mesura l’espai destinat a l’activitat econòmica en els planejaments municipals. En els dos indicadors la comarca  presenta importants desavantatges competitius i se situa en la posició 23 pel que fa a la disponibilitat de sòl urbà i en la 40a pel que fa al preu del sòl.

Pel que fa a la resta de factors,  es manté la recuperació demogràfica iniciada el 2005, però segueix la caiguda de les rendes, mentre que en altres comarques catalanes ja hi ha una recuperació. A més, s’inicien menys habitatges, trencant l’elevat dinamisme observat el 2005 en el sector. El que sí que es manté és la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia. Hi ha millores en els serveis de suport, en educació i en les infraestructures de telecomunicacions. També es nota una millora significativa en els factors de sostenibilitat analitzats, tot i que els desequilibris en el mercat de treball segueixen sent la principal assignatura a resoldre. La comarca guanya tres posicions en l’àmbit mediambiental i es manté en el social. Això no obstant, el Garraf es manté en la posició 39 pel que fa a la sostenibilitat social i en la 25 en la mediambiental. Es tracta d’un repte estructural com a conseqüència del desequilibri residencial i productiu. Així ho mostra la relació entre els llocs de treball localitzats i la població en edat de treballar, que se situa en el 35,1%, la xifra més baixa del conjunt de comarques catalanes. 

Fortaleses i febleses

Pel que fa a les fortaleses de la comarca, la principal segueix sent l’accés als mercats i proveïdors (ocupa la segona posició), i la qualificació de la mà d’obra (sisena posició). A això cal afegir que el Garraf se situa al capdavant de l’emprenedoria i el dinamisme empresarial (posició 7) i en el volum de mercat i d’activitat (posició 8). És la tercera comarca catalana amb un millor registre i entre les comarques més emprenedores (vuitena posició).

Pel que fa als avantatges distributius, els punts forts segueixen sent el port de Vilanova, l’autopista C-32, la C-15, que li permeten una bona connexió amb els mercats. I pel que fa a la qualificació dels recursos humans, el Garraf té una població amb un alt nivell d’instrucció. El 26,3% de la població en edat de treballar té estudis universitaris. És la segona comarca amb major percentatge de titulats i la tercera amb major proporció d’ocupats en professions altament qualificat. Però novament, bona part d’aquesta mà d’obra qualificada no es trasllada suficientment al teixit productiu i ha de marxar fora a treballar.

El principal element que resta competitivitat a la comarca és la disponibilitat de sòl i d’espais per a l’activitat econòmica. La comarca passa de la 19a posició a la 38a. Altres febleses són la baixa capacitat a llarg termini per transformar sòl en urbanitzable, l’existència de poca indústria de mitjana-alta tecnologia i l’escassa diversificació de l’economia.

Poca diversificació

La sostenibilitat social és el gran repte, segons l’estudi, del model de desenvolupament econòmic del Garraf. És una de les conclusions de l’estudi que també apunta que la millora de la competitivitat passa per una major diversificació de l’economia. I que aquesta ha d’estar fonamentada en un procés de reindustrialització en activitats d’alt valor afegit, intensives en tecnologia i mà d’obra altament qualificada i menys intensives en sòl. També s’ha de reforçar el suport a les PIME i a l’emprenedoria per ampliar els mercats actuals per reduir els desequilibris entre l’activitat residencial i productiva.

També us pot interessar

No sabem si la imatge de Neus Lloveras al Parlament es podrà tornar a repetir | ACN
01/01/1970
Juan Luís Ruiz ocuparà la posició 15 de la candidatura del PSC | Santi Rodríguez, número 3 del PP i director de la campanya dels populars
Caserna de la Guàrdia Civil de Vilanova | Google Maps
01/01/1970
La dona superava el doble del límit permès a la taxa d'alcoholèmia | La Guàrdia Civil va avisar a la Policia Local després que la noia arranqués una pilona de la vorera i quedés encastada contra el fanal
L'acte ha congregat centenars de persones a la plaça de la Vila de Vilanova | M.O.
01/01/1970
Avui es compleix un mes de l'ingrés a presó dels presidents de l'ANC i Òmnium | La part central de la plaça de la Vila estava tancada amb tanques a causa de les obres

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
José Manuel Maza, en una imatge del passat 6 de novembre | ACN
01/01/1970
Estava ingressat en una clínica de Buenos Aires per una infecció
El vaixell ‘Astral’, amarrat al port de la Ràpita, arriba aquest dissabte a Vilanova | Open Arms
01/01/1970
L’‘Astral’ s’estarà al port de la ciutat des del 18 fins el 21 de novembre
No sabem si la imatge de Neus Lloveras al Parlament es podrà tornar a repetir | ACN
01/01/1970
Juan Luís Ruiz ocuparà la posició 15 de la candidatura del PSC | Santi Rodríguez, número 3 del PP i director de la campanya dels populars