COMARCA

5 anys del desastre

Tot i la lentitud del procès, la regeneració natural del bosc segueix el bon camí

Un incendi al Parc natural del Foix va reduir a cendres 636 hectàrees de bosc el 12 de juny de 2012

, Vilanova i la Geltrú | 18/06/2017 a les 11:00h
Arxivat a: Societat, Parc del Foix, Parc del Garraf, Boscos, Pau Mundó, Parcs i jardins, Incendi, Incendis forestals
Els brots verds ja han cobert la superfície la majoria de la superfície boscosa cremada l'any 2012
Aquest dilluns es complien cinc anys d’una de les jornades més negres de la història forestal del Garraf. El 12 de juny de 2012, un incendi provocat va calcinar 636 hectàrees de bosc, la major part pertanyents als parcs naturals del Foix i del Garraf. Malgrat el centenar d’equips d’emergència que van intervenir en la seva extinció, la força de les ventades va atiar les flames, que van cremar amb virulència i descontrol fins a provocar talls en carreteres i desallotjaments en les urbanitzacions més properes. La columna de fum va ser visible a tota la comarca.

El foc va cremar principalment massa forestal en una zona de gran interès ecològic, protegida en tractar-se d’un espai natural. Respecte al seu origen, la hipòtesi que va prendre més força es va basar en el fet que l’incendi hauria estat provocat. Es van detectar dos focus inicials separats per tan sols 700 metres, fet que donava peu a introduir el factor d’intencionalitat. Un es trobava al costat de la carretera del pantà del Foix, a tocar de Can Xuriguera, i l’altre poc més de mig quilòmetre avall, en l’indret anomenat El Fondo de la Garsosa. L’espessa vegetació de la zona, sumada al pendent, el vent i la sequera hivernal, van fer la resta.

Pau Mundó, director del Parc del Foix, recorda els fets com si haguessin succeït ahir. Vaig estar tota la nit veient els bombers pujar i baixar la carretera, una nit fatídica, apunta. Així mateix, Mundó celebra que el vent canviés de direcció, perquè si no, potser parlaríem de moltes més hectàrees afectades.

Tot i que els boscos mediterranis s’han adaptat al llarg dels temps al clima sec i, per tant, a un major nombre d’incendis, l’aparició de les causes humanes fa que algunes espècies no estiguin prou desenvolupades per rebrotar, destaca Mundó. Aquest seria el cas del pi blanc, una varietat molt estesa a la zona que encara no es trobava en fase reproductiva en el moment de l’incendi. Tot el terreny que ocupava aquesta espècie no s’ha pogut recuperar, explica el responsable del Parc, però la gran pèrdua es va produir en l’àmbit faunístic, ja que es va destruir un niu amb algunes cries d’àliga cuabarrada acabades de néixer.

Tot i això, Mundó assegura que la regeneració natural de la massa forestal està seguint el bon camí: no ens hem plantejat rebrotar ni dur a terme replantacions. Les espècies anomenades piròfiles (adaptades al foc), genuïnes del clima mediterrani, ja han rebrollat cobrint de verd bona part de la superfície afectada per les flames. Aquest seria el cas d’espècies com l’arboç, l’espígol, el romaní o el garric, entre d’altres. Al cap de pocs dies el margalló ja havia rebrotat, indica Mundó.

L’incendi també va reduir a cendres molts exemplars de pi adult i altres varietats d’arbres. En aquests casos, les pinyes van esclatar i van sembrar de llavors el terreny, fet que ha permès la regeneració dels pins vells per nous exemplars. El director del Parc del Foix, però, precisa que ens hem trobat amb una densitat vegetal exagerada en certs punts. Hem iniciat mesures de correcció que impliquen retirar alguns arbres per deixar que els més grans creixin correctament

A banda d’aquesta mesura, la Diputació de Barcelona i el Departament de Medi Ambient han dedicat especial atenció a les zones sensibles de patir un incendi forestal. Mundó ha posat èmfasi en la necessitat de continuar fent millores a la zona, com per exemple col·locar basses d’aigua amb accés per als bombers, crear les anomenades zones segures i mantenir els camins de conservació, elementals a l’hora d’accedir a la zona pels equips d’extinció.

Finalment, Mundó remarca que després d’un incendi, al cap de cinc anys el bosc ja presenta millor aspecte, però no és fins al cap de 20 o 30 anys que no torna a estar com abans.

El Garraf, la terra del foc
Tot i la magnitud del desastre, cal recordar que el Parc del Garraf va patir dos incendis de molta més intensitat durant les acaballes del segle XX. El de l’any 1982, el més devastador, va cremar 8.000 de les 10.000 hectàrees que aleshores tenia el parc. El de 1994 es va extingir després de deixar al seu pas unes 4.000 hectàrees de bosc calcinades. Aquests dies, el Mapa de prediccions d’incendi forestal de la Generalitat situa el Garraf com una zona de perill moderat d’incendi.  
 

 

També us pot interessar

El tuit de Jordi Borrell que ha provocat la polèmica
01/01/1970
El director de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB, Jordi Borrell, dimiteix del càrrec | L'Ajuntament vilanoví també l'ha cessat com a "ambaixador" de Vilanova
Neus Lloveras llegeix la resolució de la Junta Electoral de Zona. g.m
01/01/1970
L’autoritat electoral ha actuat a instàncies d’una denúncia del PP | La resolució advertia que l’incompliment podria ser considerat desobediència
Els voluntaris Raimon Serret i Lídia Lacruz i el psicòleg Ferran Masip | Sidru C.
01/01/1970
L’entitat treballa en col·laboració amb el Voluntariat de presons | Els voluntaris destaquen l’actitud “valenta” de la fundació vilanovina

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A la resta de l'Estat, durant l'octubre es van crear 7.236 societats mercantils
01/01/1970
Així, Catalunya es va situar en el tercer territori de l'Estat en creació d'empreses just després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre | La xifra d'empreses dissoltes baixa un 8% en comparació al mateix mes de l'any passat
Marc Martorell i Montserrat Mompió a la roda de premsa
01/01/1970
La candidatura aposta per una lluita decidida contra l’atur juvenil i per garantir l’accés universal a l’educació | Una de les propostes en la línia de garantir un futur per a la joventut, és la renda bàsica d’emancipació juvenil, per cobrir uns ingressos mínims al jovent per ajudar-los a emancipar-se i començar a plantejar-se el projecte vital propi
Operaris descarregant al monestir de Sixena les caixes amb les peces d'art procedents del Museu de Lleida | ACN
01/01/1970
Els directors de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya se solidaritzen amb el Museu de Lleida i alerten que es pot posar en perill la integritat física d'algunes de les peces