VILANOVA I LA GELTRÚ

"Un dels eixos de la nostra proposta de govern era recuperar el FIMPT"

Entrevista a Teresa Llorens, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

| 17/06/2017 a les 13:30h
Arxivat a: Cultura, Patrimoni cultural, Museus de Vilanova, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Teresa Llorens, FIMPT
La regidora de Cultura vilanovina, Teresa Llorens | GM
Teresa Llorens, regidora de Cultura de l'Ajuntament vilanoví, explica al DV l'aposta municipal pel FIMPT i comenta també els canvis en el sistema d'elecció dels pabordes de la Festa Major vilanovina.
 
–Per què aquesta aposta pel FIMPT?
–Un dels eixos de la nostra proposta de govern era recuperar el festival. Quan jo vaig marxar de l'Ajuntament el 2003, el pressupost del festival l'havíem deixat en prop de 300.000 euros. Quan vam tornar al govern, el 2015, havia minvat substancialment l'aportació de l'Ajuntament, que era de 30.000 euros. Un festival que ha de ser de referència al país no es pot fer amb 30.000 euros. Tenia clar que havíem de fer una aposta pel Festival. Vam tenir la sort que en el moment de la davallada, una comissió d'experts va mantenir i sostenir el contingut del festival. L'any passat ja vam incrementar una mica més el pressupost, i enguany està al voltant dels 100.000 euros. L'aportació de l'Ajuntament és de 50.000, i la resta són les aportacions de la Generalitat i la Diputació, que han vist la proposta necessària i viable.
 
–El FIMPT torna a l'estiu, als seus orígens. Es va començar a fer per festa major.
–Una de les coses que ens plantejàvem era el canvi de les dates del festival perquè sempre, des dels seus inicis, havia estat efectivament a l'estiu. Fer-lo al juliol era inviable, perquè ja hi ha altres festivals, i ens vam decidir per aquestes dades, a mitjan juny. I també s'ha volgut buscar un escenari que conjugués dos dels atractius de la ciutat, el centre i la façana marítima. Per això s'ha mantingut la plaça de la Vila diumenge. Això volia dir també un increment d'infraestructures, però pensàvem que valia la pena . En aquest final de festival a la plaça de la Vila volem arribar a un públic més transversal, més familiar. 
 
–Està satisfeta del nivell artístic del FIMPT d'enguany?
–Jo com a regidora, no em poso en la feina que no és la meva, però el que vaig demanar és que la ciutat es tornés a sentir seu el FIMPT i que, al mateix temps, el festival es projecti a fora, combinant formacions reconegudes amb altres de més emergents. El director té mànega ampla per decidir. I aquest any, un festival que té com a himne oficiós Passeig del Carme, volíem donar una rellevància especial a la figura de Pere Tàpias. Per això s'ha treballat amb la revista Enderrock, hem col·laborat en l'edició del disc d'homenatge, i volíem lligar-lo, en el marc del Festival, amb un concert d'homenatge com a tancament.
 
–En un altre ordre de coses, per què s'han hagut de fer canvis en el sistema d'elecció dels pabordes de la Festa Major?
–És bo reflexionar i veure el que funciona i el que no funciona. Ja feia temps que vèiem que les entitats, que havien d'escollir quatre pabordes, sempre teníem dificultats. Ja vam fer un canvi per tal de triar uns pabordes a través d'un procés participatiu, però era molt difícil triar a partir de quatre respostes genèriques. Jo demanava als tècnics que fessin una proposta equilibrada, però això és molt complicat. Per això vam creure que potser fora bo fer un pas enrere, tornar als inicis. Quatre dels pabordes són d'entitats, però ara dos han de sortir de les entitats de la cercavila. I dels altres tres, dos són escollits directament per l'Ajuntament i un a través d'un procés participatiu. Hem d'intentar crear equips més cohesionats. Hem anat parlant amb totes les entitats de la cultura popular i hem vist que calia fer ajustos. Espero i desitjo que les entitats prenguin consciència del que significa ser paborde, dels maldecaps que suposa. A més, volem revaloritzar la figura de la Pabordia. Fa 20 anys que hi ha pabordes, i mai no s'havia constituït la Confraria dels Pabordes. Ens servirà per acompanyar, fer un espai de debat, d'anàlisi de la festa, que es generin sinergies. Una suma de diferents coses. Vvolem que la Festa Major encara llueixi més.
 
–Com es pot revitalitzar el patrimoni museístic de la ciutat?
–Hem d'intentar establir un únic discurs, un discurs que relligui tot aquest patrimoni, i treballar conjuntament. Ja hem fet dues accions: la Nit dels Museus i el tiquet únic de museus. Amb això reforcem també la promoció en l'àmbit turístic. Però hem d'avançar molt més amb activitats conjuntes, de manera estable, buscar encara més recursos per incrementar tot tipus d'activitats.
 

També us pot interessar

L'helicòpter, en primer terme, i la piscina, al fons
01/01/1970
El succés s'ha registrat aquest migdia | Els sanitaris no han pogut reanimar al noi
Ple de l'Ajuntament vilanoví
01/01/1970
Els cinc treballadors seran recol·locats a l'Ajuntament | L'empresa va ser fundada el 1985 com a eina de promoció econòmica de la ciutat
Moment de la detenció dels conductors
01/01/1970
Els denunciats conduïen vehicles de gamma alta | Estaven disputant el Rally StreetGasm 2017, que es va iniciar fa uns dies a Holanda

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Gisela Carrión, en plena ascensió al Taga
01/01/1970
El títol la converteix en vencedora de la Copa Generali Pirineu Vertical
Procés participatiu a les escoles | Ajt. Vilanova i la Geltrú
01/01/1970
Es va elaborar un document d'Aproximació diagnòstica del civisme al municipi | El 4 de juliol es presenta l'esborrany del Pla a les entitats i persones que van formar part del procés participatiu
Tots els serveis estaran en dependències municipals, a la plaça de la Vila | Fèlix Pascual
01/01/1970
Es traslladaran durant la setmana del 3 al 7 de juliol | L'atenció al públic es pot veure afectada durant els canvis