Vilanova i la Geltrú

Can Tupí s'endinsa en el conreu sense residus

L’explotació és pionera en la nova agricultura

Antoni Ferrer fa un pas més enllà del conreu ecològic i elimina coure i sofre

| 08/10/2017 a les 11:00h
Arxivat a: Societat, Conreu ecològic sense residus, sense residus, nova agricultura, conreu ecològic, Antoni Ferrer, Can Tupí
Antoni Ferrer, entre els seus conreus a la finca de Can Martí.
L’explotació agrícola d’Antoni Ferrer, coneguda com a Can Tupí d’Olives (tot i que té repartida l’activitat en altres finques, com Cal Martí), fa un pas més en la seva aposta per l’agricultura ecològica i s’endinsa ara en el conreu sense residus. És a dir, en l’eliminació total de productes fitosanitaris i en la no utilització fins i tot d’elements permesos en l’agricultura ecològica, com ara el coure o el sofre.

Aquest projecte es va iniciar a Vilanova ja fa tres anys, en col·laboració amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, que es troba al campus de la UPC a  Castelldefels. Un cop s’arribi als sis anys, es podran presentar els resultats del projecte.

Una de les potes d’aquesta manera de conrear la terra és el tractament de les plagues a través d’insectes, com ara els macrolophus, que depreden l’eruga del tomàquet i altres plagues, com els pugons. Aquesta lluita biològica fa que s’evitin insecticides químics que, explica Antoni Ferrer, ho maten tot. En canvi, amb aquesta estratègia s’aconsegueix que les plagues marxin a altres conreus on no hi ha mirits. No matem res, diu Ferrer, sinó que només ho allunyem. 

També s’usen conreus-trampa, com el del blat de moro, tabac, calèndula o alyssum marítim, per desviar plagues com les erugues, o l’intercalat de conreus que fan les funcions d’insecticides naturals pel seu contingut en sofre, com les cebes o els alls.

Però a banda d’aquestes tècniques ja bastant esteses, als conreus d’Antoni Ferrer no s’empren ara productes fitosanitaris tan habituals com el sulfat de coure, que està permès en agricultura ecològica, però que no deixa de ser un producte químic no biodegradable i tòxic. 

El coure és un dels fitosanitaris de contacte més usat per al control de fongs i bacteris. El seu ús en petites dosis (fins a sis quilos per hectàrea i any) està permès pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l’autoritat pública de control encarregada d’auditar i certificar els productes agroalimentaris. 

Ferrer explica, però, que  a petició d’un dels seus clients, que pateix una malaltia digestiva, va decidir de provar el conreu de tomàquets sense l’aportació de sulfat de coure. El van substituir per decoccions i purins d’ortiga, consolda, dent de lleó i cua de cavall. El resultat va ser molt satisfactori, explica Ferrer. Hem abandonat el coure. I gairebé el mateix ha passat amb el sofre. L’hem eliminat quasi al cent per cent, diu. En aquest cas, s’ha substituït per una solució de vinagre i llet de coco, que és eficaç també contra la malura i el míldiu.

Igualment, als camps d’Antoni Ferrer no s’hi afegeixen adobs químics després de llaurar, sinó tan sols fems, i s’hi aporta també ortiga i adob verd, com ara besses i tramussos. Naturalment, no s’hi utilitza herbicida, sinó que es treballa i aireja la terra amb el xapo o el motocultor.

Resultats prou bons

Els resultats d’aquest tipus de conreu són, diu Ferrer, prou bons. Potser a vegades els fruits tenen una mida una mica més reduïda, però això es compensa amb altres característiques, com el sabor, la textura i el punt de maduració òptim. D’una terra viva, en collim uns fruits vius, diu el pagès vilanoví. Unes propietats que són molt difícils d’aconseguir en l’agricultura industrial, que usa productes fitosanitaris químics. El que s’aporta per una banda, diu Ferrer, es perd per l’altra. Els productes agrícoles industrials tenen durabilitat i duresa, però perden sabor, textura, finor...  

Vilanova i la Geltrú té la gran sort de disposar d’un mercat diari de fruita i verdura, on els pagesos aporten la seva producció collida el mateix dia. Als supermercats, el producte pot trigar entre set i deu dies entre que es cull i arriba a la botiga. Ha de passar molt de temps en càmeres i  transports. D’aquí que ja no sigui collit en el punt de maduració òptim. Ferrer constata que queden pocs mercats com el de Vilanova. I això cal agrair-ho als pagesos. I apunta alguns trucs per saber si la fruita que es ven és de la zona: no tots els fruits (per exemple, els tomàquets) tenen la mateixa mida. El punt de maduració és el correcte. I, a més, alguns pagesos ofereixen a un preu més baix la producció que té alguna petita tara, però que pot ser consumida sense cap problema, o utilitzada per fer purés o gaspatxos.  

També us pot interessar

La plaça de la Vila, novament plena de gom a gom | Sidru C.
01/01/1970
La plaça de la Vila de Vilanova torna a acollir una multitudinària concentració | La protesta es repeteix aquest dimarts a la tarda, a les vuit
Estat d'un dels ponts de Cubelles | Oscar Criado
01/01/1970
Un balcó d’un segon pis va caure a Sitges per les fortes pluges | Un vehicle va quedar atrapat a Cubelles per no respectar la senyalització
Ja han començat els treballs a la plaça de la Vila | Sidru C.
01/01/1970
L'actuació té com a objectiu la restauració del trencadís a les zones especialment malmeses | Les obres s'aturaran per deixar la plaça liure durant la celebració de la Fira de Novembre

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Gran mobilització a Sitges, dimarts al vespre | Ajt. Sitges
01/01/1970
L’aplicació del 155 pot fer activar la declaració d’independència | VNG celebra ple municipal dilluns, en ple centre del conflicte
Vacunació d'un home, la campanya passada | Sidru C.
01/01/1970
Majors de 60 anys i persones amb malalties cròniques, les indicades per vacunar-se
Fins dijous, l'any es podia considerar molt sec
01/01/1970
En algunes zones s'han recollit gairebé 100 litres per metre quadrat en 36 hores | El centre de Vilanova i el nucli de Ribes, els dos llocs on més ha plogut