Vilanova i la Geltrú

Can Tupí s'endinsa en el conreu sense residus

L’explotació és pionera en la nova agricultura

Antoni Ferrer fa un pas més enllà del conreu ecològic i elimina coure i sofre

| 08/10/2017 a les 11:00h
Arxivat a: Societat, Conreu ecològic sense residus, sense residus, nova agricultura, conreu ecològic, Antoni Ferrer, Can Tupí
Antoni Ferrer, entre els seus conreus a la finca de Can Martí.
L’explotació agrícola d’Antoni Ferrer, coneguda com a Can Tupí d’Olives (tot i que té repartida l’activitat en altres finques, com Cal Martí), fa un pas més en la seva aposta per l’agricultura ecològica i s’endinsa ara en el conreu sense residus. És a dir, en l’eliminació total de productes fitosanitaris i en la no utilització fins i tot d’elements permesos en l’agricultura ecològica, com ara el coure o el sofre.

Aquest projecte es va iniciar a Vilanova ja fa tres anys, en col·laboració amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, que es troba al campus de la UPC a  Castelldefels. Un cop s’arribi als sis anys, es podran presentar els resultats del projecte.

Una de les potes d’aquesta manera de conrear la terra és el tractament de les plagues a través d’insectes, com ara els macrolophus, que depreden l’eruga del tomàquet i altres plagues, com els pugons. Aquesta lluita biològica fa que s’evitin insecticides químics que, explica Antoni Ferrer, ho maten tot. En canvi, amb aquesta estratègia s’aconsegueix que les plagues marxin a altres conreus on no hi ha mirits. No matem res, diu Ferrer, sinó que només ho allunyem. 

També s’usen conreus-trampa, com el del blat de moro, tabac, calèndula o alyssum marítim, per desviar plagues com les erugues, o l’intercalat de conreus que fan les funcions d’insecticides naturals pel seu contingut en sofre, com les cebes o els alls.

Però a banda d’aquestes tècniques ja bastant esteses, als conreus d’Antoni Ferrer no s’empren ara productes fitosanitaris tan habituals com el sulfat de coure, que està permès en agricultura ecològica, però que no deixa de ser un producte químic no biodegradable i tòxic. 

El coure és un dels fitosanitaris de contacte més usat per al control de fongs i bacteris. El seu ús en petites dosis (fins a sis quilos per hectàrea i any) està permès pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l’autoritat pública de control encarregada d’auditar i certificar els productes agroalimentaris. 

Ferrer explica, però, que  a petició d’un dels seus clients, que pateix una malaltia digestiva, va decidir de provar el conreu de tomàquets sense l’aportació de sulfat de coure. El van substituir per decoccions i purins d’ortiga, consolda, dent de lleó i cua de cavall. El resultat va ser molt satisfactori, explica Ferrer. Hem abandonat el coure. I gairebé el mateix ha passat amb el sofre. L’hem eliminat quasi al cent per cent, diu. En aquest cas, s’ha substituït per una solució de vinagre i llet de coco, que és eficaç també contra la malura i el míldiu.

Igualment, als camps d’Antoni Ferrer no s’hi afegeixen adobs químics després de llaurar, sinó tan sols fems, i s’hi aporta també ortiga i adob verd, com ara besses i tramussos. Naturalment, no s’hi utilitza herbicida, sinó que es treballa i aireja la terra amb el xapo o el motocultor.

Resultats prou bons

Els resultats d’aquest tipus de conreu són, diu Ferrer, prou bons. Potser a vegades els fruits tenen una mida una mica més reduïda, però això es compensa amb altres característiques, com el sabor, la textura i el punt de maduració òptim. D’una terra viva, en collim uns fruits vius, diu el pagès vilanoví. Unes propietats que són molt difícils d’aconseguir en l’agricultura industrial, que usa productes fitosanitaris químics. El que s’aporta per una banda, diu Ferrer, es perd per l’altra. Els productes agrícoles industrials tenen durabilitat i duresa, però perden sabor, textura, finor...  

Vilanova i la Geltrú té la gran sort de disposar d’un mercat diari de fruita i verdura, on els pagesos aporten la seva producció collida el mateix dia. Als supermercats, el producte pot trigar entre set i deu dies entre que es cull i arriba a la botiga. Ha de passar molt de temps en càmeres i  transports. D’aquí que ja no sigui collit en el punt de maduració òptim. Ferrer constata que queden pocs mercats com el de Vilanova. I això cal agrair-ho als pagesos. I apunta alguns trucs per saber si la fruita que es ven és de la zona: no tots els fruits (per exemple, els tomàquets) tenen la mateixa mida. El punt de maduració és el correcte. I, a més, alguns pagesos ofereixen a un preu més baix la producció que té alguna petita tara, però que pot ser consumida sense cap problema, o utilitzada per fer purés o gaspatxos.  

També us pot interessar

Presentació de la campanya de suport, la tardor passada
01/01/1970
Tres dels acusats han estat absolts i tres més condemnats a sis mesos de presó | El jove vilanoví ha estat privat de participar en actes polítics mentre ha durat la instrucció del cas
Vista aèria actual del polígon Masia d'en Barreres (a l'esquerra, terrenys de l0antiga fàbrica Cemex on s'instal·laria el parc comercial) | AJT VNG
01/01/1970
L'alcaldessa tem els perjudicis que el nou parc comercial pugui provocar al polígon de la Rambla del Garraf | Indignació entre el govern municipal de Vilanova pel que es considera una deslleialtat
Des del Consorci celebren que la xifra se situa per sota de la mitjana catalana.
01/01/1970
Les intervencions de pròtesi total de maluc passen de gairebé un any d'espera a 79 dies | Des del CSG s'assenyala l'increment del 6,5% en l'activitat quirúrgica com a explicació d'aquests resultats, i ressalten que ha estat possible gràcies al pla de xoc impulsat pel Departament de Salut

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Vista virtual general del nou parc comercial de Masia d'en Barreres
01/01/1970
La majoria d'entitats s'hi mostren a favor en la presentació del projecte | Continuaran les reunions amb Viu Comerç, que és qui mostra més reticències | Es fan públiques les primeres imatges virtuals del que pot ser el nou parc
Jorge Rodríguez (al capdavant), anys enrere, en plena competició
01/01/1970
El vilanoví s'ha proposat anar en bici des de Vilanova a Brussel·les per lluitar contra la malaltia
Mapa dels productes genuïns de les comarques de Barcelona. | XPT
01/01/1970
Ha estat possible gràcies a la tasca de la Xarxa de Productes de la Terra | La malvasia de Sitges o les gambes de VNG, entre els productes escollits