ENTREVISTA

Lucía Caram: “Si no hi ha més fractura social és per la gent gran i el compromís del tercer sector”

L'activista denuncia que "l'estat espanyol ha estat de genolls davant dels dictats de Merkel i el FMI"

, Vilanova i la Geltrú | 03/12/2017 a les 11:00h
Arxivat a: Societat, Lucía Caram, Crisi, Fundació Sant Antoni Abat, Sor Lucía Caram, Pobresa, Solidaritat
Lucía Caram, dilluns al Círcol Catòlic | Sidru C.
Lucía Caram va oferir una xerrada aquest dilluns al Círcol Catòlic, en un acte emmarcat en el centenari de la Fundació Sant Antoni Abat. La popular monja dominica i activista social va néixer a l’Argentina i fa 27 anys que viu a Catalunya. Resideix al Convent de Santa Clara de Manresa, des d’on promou el diàleg interreligiós. Entre d’altres, és la impulsora de la Fundació Rosa Oriol, que atén 1.400 famílies desfavorides. 

–En quin moment social ens trobem avui? 
–Estem vivint una situació de crisi des del 2008, que ha anat in crescendo. Els darrers anys se’ns deia que estàvem en una etapa de millora, que s’entreveia una sortida. Però ara veiem que no només no hi ha una sortida, sinó que la situació ha empitjorat. Les notícies de la bonança econòmica van arribar només a un sector molt determinat. A la gent més pobra i a la que porta més temps en el forat els està costant més de sortir.

–S’està afrontant com cal?
–Estem en una situació d’emergència. I no s’ha donat una situació de fractura social més gran fonamentalment per dues coses: la gent gran ha fet de pal de paller, aguantant tota l’estructura familiar, i per tot el compromís que hi ha des del tercer sector i la col·laboració públic-privada que hi ha per parar aquest cop. La situació per a molta gent és dramàtica. Si a això li sumem la precarietat i la inestabilitat política que s’està vivint, veiem que hem fet una marxa enrere de molts anys.

–Se sumen moltes crisis de cop. També la democràtica...
–Hi ha una incertesa preocupant al costat d’una esperança que dos mesos enrere es veia com una sortida. Ara estem intentant gestionar els objectius de la gent, el desig de construir i una frustració molt gran pel pou en què ens trobem. Però em declaro militant de l’esperança.

–Hi ha gent que treballa i és pobra...
–Hi ha eufemismes que s’estan utilitzant molt. Es parla de treballadors pobres, gent que està en situació de carrer. I no, són gent que està en una situació de vulnerabilitat absoluta. Hi ha esclaus assalariats. Amb 600 euros no vius. I tampoc amb més diners. A una casa hi poden entrar 1.000 euros i no tenir-ne prou. L’escola és gratuïta, però comporta despeses.

–L’estat del benestar existeix encara?
–Tenim un gran sistema sanitari, però també unes llistes d’espera enormes. Medicaments que abans eren gratuïts, ara no ho són. I en suport a la dependència no tot està cobert. Hi ha gent per a qui cinc euros són molt. Ens hem de mobilitzar, perquè la societat civil tenim molt a dir.

–Ser monja li ha dificultat o facilitat la seva tasca?
–M’ha facilitat algunes coses. He pogut estar alliberada per la causa pel fet de viure en una comunitat. Amb una família és més complicat. També m’ha posat a l’ull de l’huracà. Hem de jugar amb una cosa i una altra. Em preocupa treballar per la solidaritat, però també la justícia social.

–Hi ha qui li critica que sigui tan mediàtica...
–Quan no tens res a perdre ets molt més lliure per parlar. Incomodes sobretot a un sector molt concret. De vegades em diuen que m’estan utilitzant. Qui està utilitzant a qui? Per a mi els mitjans han estat uns grans aliats en la causa que estic treballant. M’han ajudat a donar rostre a la pobresa i l’exclusió. He estat molt dura amb el meu discurs cap a l’estat per la vulneració sistemàtica dels drets humans i la situació de pobresa que es viu. Espanya ha estat de genolls davant dels dictats de Merkel i el Fons Monetari Internacional. Això ha afectat les polítiques socials. Hem retrocedit. Pel que fa a pobresa infantil, sé què m’he convertit en l’assot del govern, però també hem creat moltes iniciatives. 

–A qui molesta vostè?
–El meu discurs no és afí al del PP i això ha molestat. Ha fet que intentessin moure els seus poders i influències a l’església per fer-me callar, però també estem en una era, la del Papa Francesc, que està al costat dels més pobres. Per primera vegada crec que tant jo com el Papa els incomodem.
 

També us pot interessar

El tuit de Jordi Borrell que ha provocat la polèmica
01/01/1970
El director de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB, Jordi Borrell, dimiteix del càrrec | L'Ajuntament vilanoví també l'ha cessat com a "ambaixador" de Vilanova
Miquel Iceta durant l'entrevista concedida al DV | Sidru C.
01/01/1970
Entrevista amb el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat
Els voluntaris Raimon Serret i Lídia Lacruz i el psicòleg Ferran Masip | Sidru C.
01/01/1970
L’entitat treballa en col·laboració amb el Voluntariat de presons | Els voluntaris destaquen l’actitud “valenta” de la fundació vilanovina

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A la resta de l'Estat, durant l'octubre es van crear 7.236 societats mercantils
01/01/1970
Així, Catalunya es va situar en el tercer territori de l'Estat en creació d'empreses just després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre | La xifra d'empreses dissoltes baixa un 8% en comparació al mateix mes de l'any passat
Marc Martorell i Montserrat Mompió a la roda de premsa
01/01/1970
La candidatura aposta per una lluita decidida contra l’atur juvenil i per garantir l’accés universal a l’educació | Una de les propostes en la línia de garantir un futur per a la joventut, és la renda bàsica d’emancipació juvenil, per cobrir uns ingressos mínims al jovent per ajudar-los a emancipar-se i començar a plantejar-se el projecte vital propi
Operaris descarregant al monestir de Sixena les caixes amb les peces d'art procedents del Museu de Lleida | ACN
01/01/1970
Els directors de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya se solidaritzen amb el Museu de Lleida i alerten que es pot posar en perill la integritat física d'algunes de les peces