Cristòfol Juandó i Rafecas (1848-1917) va ser un home polifacètic que va passar de la prosperitat financera a la ruïna econòmica, tot perseguint un somni que va canviar la història de l’aviació. Nascut en una família comerciant de Vilanova i la Geltrú, va combinar el seu talent per als negocis amb una passió per la invenció, convertint-se en un pioner català de la navegació aèria. La seva vida, plena de triomfs inicials i fracassos posteriors, reflecteix l’esperit innovador de finals del segle XIX, en un context de revolució industrial i descobriments científics. Com a financer, va impulsar projectes com el ferrocarril i bancs locals; com a inventor, va dissenyar aparells voladors més pesants que l’aire, criticant els globus aerostàtics i anticipant l’era dels avions. Fundador de la primera societat dedicada a l’aviació a Espanya el 1900, Juandó va obtenir patents a França i Alemanya, i els seus models van ser exhibits públicament.
Malgrat el rebuig de contemporanis i la manca de suport governamental, el seu llegat ha estat reconegut pòstumament com a iniciador de l’aviació espanyola, amb homenatges com el Premi Cristòfol Juandó i mencions en museus aeronàutics. La seva trajectòria, marcada per l’observació de la natura i principis mecànics, inspira avui com a exemple de perseverança davant l’adversitat cultural i econòmica.
Invents i Projectes Principals
Cristòfol Juandó va desenvolupar nombrosos invents, centrats principalment en l’aviació, però també en altres àmbits com joguines i objectes artístics:
- Aviador Juandó o Multíptero Flugilarillo: Aparell més pesant que l’aire amb ales rotatives que s’obren i tanquen, capaç d’assolir 360 km/h.
- Models i prototips: Fabricació de maquetes exhibits a Barcelona i Sabadell, amb assajos públics com l’elevació de 10 metres a Vilanova el 1901.
- Patents internacionals: “Appareil propulseur pour l’aviation” atorgada a França el 1901 per 15 anys; una altra gestionada a Alemanya.
- Empresa aeronàutica: Fundació de la Compañia Universal de Navegación Aérea, Aviación el 1900, la primera dedicada a l’aviació a Espanya.
- Publicacions tècniques: “La Navegación aérea. AVIACIÓN” (1900) i “Navegación aérea. Aviación, mejor dicho, avegación” (1904), on exposa teories mecàniques.
- Altres invents: Possible patent de soldats de plom o estany; fàbrica de joguines d’estany a “El Genio Mecánico”.
De la Prosperitat a la Ruïna: Els Anys Formatius
Cristòfol Juandó va néixer el 28 de gener de 1848 a la plaça de les Neus de Vilanova i la Geltrú, en una família benestant. Fill de Salvador Juandó i Casas, comerciant i regidor local, i de Rosa Rafecas i Puig, germana d’un soci industrial. Va ser el petit de quatre germans i va obtenir el títol de batxiller en arts. La seva formació va incloure interessos en mecànica i observació natural, que després aplicaria a les seves invencions. Va residir temporalment a Cuba, on va enriquir-se amb comerç, i als 33 anys ja era un potentat econòmic a Catalunya. Casat amb Bonaventura Rovirosa, va tenir un fill, Salvador, que va col·laborar en els seus projectes i va actuar com a administrador. Cosí de l’enginyer Francesc Xavier Lluch, Juandó va combinar negocis familiars amb inversions innovadores, com el ferrocarril i el banc local. Aquesta etapa de prosperitat li va permetre traslladar-se a Barcelona, on va fundar empreses com “El Genio Mecánico” per joguines i objectes d’estany. No obstant, la seva obsessió per l’aviació va portar-lo a la decadència financera, perdent fortunes en experiments i sense suport institucional.
La Passió per l’Aviació: Teories i Crítiques
Als 37 anys, el 1885, Juandó va iniciar els seus estudis en navegació aèria, inspirat en observacions com el vol d’albatros o els vencejos. Defensava aparells més pesants que l’aire, basats en principis mecànics: el pes elevat és directe al quadrat de la velocitat, i la força inversa al pes. Criticava durament els globus aerostàtics, acusant-los de desviar l’atenció de la veritable aviació. El seu propulsor consistia en ales rotatives amb palas que s’obren i tanquen, permetent avanç, elevació i retrocessos. Va publicar fullets i llibres per difondre les seves idees, i va fundar la primera empresa aeronàutica espanyola el 1900, amb un pressupost de 30.107 pessetes per un prototip. Col·laborà amb mecànics com Ricard Munné i Soler, instal·lant motors Buchet. Malgrat assajos públics exitosos, com l’elevació a la Plaça de Catalunya el 1902, va enfrontar-se a polèmiques: crítiques de Josep Comas i Solà a La Vanguardia, caricatures a la premsa i rebuig governamental. Va apel·lar a figures com Sagasta, Alfons XIII i Romanones, sense èxit, i va amenaçar amb portar les seves invencions a l’estranger.
Interessos Diversos i Personalitat
Més enllà de l’aviació, Juandó va ser un home de múltiples interessos: poeta que dedicava versos a científics com Copèrnic i Galileu, aficionat a la borsa, promotor de l’esperanto i possible inventor de figuretes de plom. Va dirigir el diari Las Noticias per difondre les seves teories. La seva personalitat era una barreja de saviesa i extravagància: idealista romàntic, emprenedor rebel, comparat amb Narcís Monturiol pel seu republicanisme i amb Jules Verne pels seus interessos literaris i científics. Malgrat el declivi, va mantenir la seva convicció, morint en la pobresa mentre construïa bombes de paper, irònicament coincidint amb l’ús bèl·lic dels avions a la Primera Guerra Mundial.
Reconeixement Pòstum i Impacte
El llegat de Juandó va ser reconegut després de la seva mort: el Servicio Histórico del Ejército del Aire el 1997 el va anomenar iniciador de l’aviació espanyola, i el 1998 va ser inclòs en sales de pioners a museus. Es va crear el Premi Cristòfol Juandó a la Festa al Cel de Barcelona, i el seu fons documental es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Historiadors com Josep Canudas el citen com a precursor, i la seva obra ha estat recopilada en anuaris i estudis sobre ciència catalana. Avui, representa la lluita de l’inventor incomprés contra l’escepticisme, contribuint a la història de l’aviació abans dels germans Wright.
A continuació, una taula amb els principals fets de la seva carrera professional i inventiva:
| Any | Fita | Descripció |
|---|---|---|
| 1881 | Soci fundador | Participa en la creació del ferrocarril Barcelona-Vilanova-Valls i del Banc de Vilanova. |
| 1885 | Inici en aviació | Comença estudis i experiments inspirats en el vol d’ocells, observant la natura. |
| 1900 | Fundació empresa | Crea la Compañia Universal de Navegación Aérea, Aviación, amb subscripció popular. |
| 1901 | Patent francesa | Obté patent per l'”Appareil propulseur pour l’aviation” via el seu fill Salvador. |
| 1902 | Assaig públic | Elevació d’un aparell a la Plaça de Catalunya davant de 1.551 espectadors. |
| 1904 | Publicació clau | Edita “Navegación aérea. Aviación, mejor dicho, avegación” amb debats i teories. |
| 1910 | Exposició | Model a gran escala exhibit a l’Asociación de Locomoción Aérea. |
| 1911 | Carta al rei | Sol·licita suport a Alfons XIII sense èxit. |
| 1913 | Últims intents | Contacte amb el comte de Romanones per finançament governamental. |
| 1917 | Mort | Falleix en condicions precàries, construint bombes de paper. |
