Miquel Calçada i Olivella: El Periodista que Revolucionó la Televisión Catalana

Conegut artísticament com a Mikimoto, Calçada ha revolucionat els mitjans catalans amb programes innovadors que barregen humor, sàtira i compromís social, convertint-se en un referent per a generacions de periodistes i comunicadors. La seva carrera, que abasta més de quatre dècades, l’ha portat des de col·laboracions radiofòniques adolescents fins a càrrecs institucionals com a membre del Consell d’Administració de RTVE a proposta de Junts per Catalunya el 2024.

Provenint d’una família modesta, Calçada representa l’esperit emprenedor català, fusionant entreteniment amb reflexió cultural i política. Als seus 60 anys el 2025, el seu llegat no es mesura només en premis i audiències, sinó en com ha contribuït a la identitat catalana en els mitjans, inspirant debats sobre llengua, independència i sostenibilitat en un món globalitzat. En un context de canvis digitals i polítics, Calçada continua sent un referent, adaptant-se a nous formats mentre defensa valors com la llengua catalana i la resolució de conflictes, influenciat pels seus estudis als Estats Units.

La seva vida professional ha estat un viatge de constant reinvenció, des dels primers passos en la ràdio local fins a la gestió de grans corporacions mediàtiques. Calçada ha sabut equilibrar l’entreteniment popular amb continguts educatius i socials, convertint-se en un pont entre la Catalunya postfranquista i la era digital. El seu alias “Mikimoto” evoca un estil juganer i irònic que ha marcat els seus programes, fent-lo estimat pel públic català. Tot i les controvèrsies polítiques recents, com el seu nomenament a RTVE, Calçada manté una imatge de professional independent, defensant la pluralitat i la diversitat lingüística en els mitjans públics. La seva connexió amb Vilanova i la Geltrú, encara que no natal, es manifesta en participacions en festivals culturals i col·laboracions amb artistes locals, reforçant el seu rol com a figura del Garraf cultural. En aquest article, explorarem la seva biografia en profunditat, des dels orígens familiars fins al seu impacte actual, passant per les seves contribucions a la ràdio, la televisió i l’empresariat.

A continuació, una taula amb una cronologia detallada de la vida i carrera de Miquel Calçada i Olivella, que il·lustra la seva progressió des d’un jove col·laborador radiofònic fins a una figura influent en institucions mediàtiques nacionals. Aquesta taula inclou dates clau, programes emblemàtics, premis i rols polítics, oferint una visió panoràmica de la seva trajectòria:

Any	Esdeveniment	Descripció
1965	Naixement	Neix a Sabadell, Vallès Occidental, net de Josep Olivella i Astals.
1980	Inicis en ràdio	Als 15 anys, col·labora a Ràdio Terrassa, iniciant la seva carrera mediàtica.
1983	Primera emissió de Catalunya Ràdio	Als 18 anys, és la veu de la primera emissió de Catalunya Ràdio, marcant el renaixement de la ràdio pública catalana.
1987	Debut a TV3	Crea, dirigeix i presenta Oh, Bongònia, un programa pioner de videoclips amb seccions humorístiques.
1989	Mikimoto Club	Llança Mikimoto Club a TV3, un format d’entrevistes innovador.
1993	Persones humanes	Dirigeix i presenta Persones humanes, famós pel seu humor absurd i col·laboradors com Quim Monzó.
1994	Premi Card	Rep el Premi Card de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya per la seva contribució al periodisme.
1996	Solvència contrastada	Presenta Solvència contrastada, un late show satíric a TV3.
2000	Premi Nacional de Radiodifusió	Guanya el Premi Nacional de Radiodifusió per Flaix FM, compartit amb Carles Cuní.
2003	Afers exteriors	Crea i presenta Afers exteriors, explorant la vida de catalans emigrats en més de 60 països.
2005	El mètode Larson	Presenta El mètode Larson, un programa per deixar de fumar basat en el seu mètode propi.
2006	Prohibit als tímids	Conduïx Prohibit als tímids, un format de debat a TV3.
2007	La Marató de TV3	Presenta La Marató de TV3 contra les malalties cardiovasculars.
2008	Premi Òmnium de Televisió	Rep el premi Òmnium de Televisió per Afers exteriors i Persones humanes.
2010	Estudis als EUA	Trasllada a Syracuse (Nova York) per cursar màsters en Administració Pública i Relacions Internacionals a la Maxwell School.
2010	Guardó 1924	Guanya el Guardó 1924 de Premis Ràdio Associació de Catalunya per Afers exteriors.
2010	Premi del Centre Internacional Escarré	Rep el Premi del Centre Internacional Escarré per la defensa dels drets dels pobles.
2014	Comissari del Tricentenari	És designat comissari per la Generalitat per als actes del Tricentenari del 1714.
2015	Candidat polític	Forma part de la llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya.
2016	Candidat al Senat	És candidat de Convergència Democràtica de Catalunya al Senat a les eleccions generals espanyoles.
2018	Màster en Diplomàcia	Completa el Màster en Diplomàcia i Acció Exterior del Diplocat.
2021	Gerent de KPFK	És nomenat gerent general de la ràdio KPFK FM 90.7 a Los Angeles, càrrec que deixa el 2022.
2024	Membre del Consell de RTVE	És nomenat membre del Consell d’Administració de RTVE a proposta de Junts per Catalunya.
2025	Activitat actual	Continua com a membre de RTVE i col·labora en projectes mediàtics i culturals, incloent opinions sobre l’independentisme.

Aquesta taula proporciona una estructura clara per comprendre la seva evolució, des dels inicis modestos fins a rols d’alta responsabilitat. Cada esdeveniment no és només un punt en el temps, sinó un pas que ha construït la seva reputació com a innovador en els mitjans catalans. Per exemple, el seu debut a Catalunya Ràdio el 1983 va ser un símbol del renaixement cultural català, mentre que el seu nomenament a RTVE el 2024 reflecteix la seva transició cap a la gestió institucional. Aquesta progressió demostra com Calçada ha sabut adaptar-se a canvis tecnològics i polítics, mantenint sempre un compromís amb la llengua i la identitat catalana. Ara, aprofundim en les diferents facetes de la seva carrera, començant per la ràdio i la televisió, on va forjar el seu estil únic.

Carrera en Ràdio i Televisió: De Mikimoto a Referent Cultural

La carrera de Miquel Calçada en els mitjans va començar de manera precoç i ha estat una de les més influents en la història de la comunicació catalana. Als 15 anys, el 1980, va iniciar la seva andadura col·laborant a Ràdio Terrassa, una emissora local que li va permetre experimentar amb formats radiofònics i desenvolupar una veu pròpia. Tres anys després, el 1983, amb només 18 anys, va ser la veu que va inaugurar Catalunya Ràdio, la primera ràdio pública en català des de la Guerra Civil Espanyola. Aquest hito no només va marcar el renaixement de la ràdio catalana, sinó que va posicionar Calçada com a pioner en la normalització lingüística a través dels mitjans. A Catalunya Ràdio, va presentar programes innovadors com Catalunya DX, En pijama el cap de setmana, Mikimoto Club, Per la cara i Pasta gansa, que barrejaven música, entrevistes i humor, atrayant audiències joves i consolidant el seu alias “Mikimoto”. Aquests programes eren més que entreteniment; eren eines per fomentar la identitat catalana en una època de transició democràtica, amb continguts que tocaven temes socials i culturals amb un to fresc i accessible.

Debut a TV3 i Programes Icònics

El 1987, Calçada va fer el salt a la televisió amb Oh, Bongònia a TV3, un programa setmanal de videoclips musicals interromputs per comentaris enginyosos i seccions com Vides Exemplars, en col·laboració amb el Doctor Soler. Aquest format, precursor dels programes musicals moderns, va durar fins al 1990 i va ser seguit per Mikimoto Club, que va evolucionar a Persones humanes (1993-1996). Aquest últim, famós pel seu humor absurd, irònic e incisiu, incloïa aparicions de figures com l’escriptor Quim Monzó i es va convertir en el tercer programa d’entrevistes a la televisió catalana, després de Àngel Casas Show i L’hora de Mari Pau Huguet. El 1996, va presentar Solvència contrastada, un late show satíric que analitzava l’actualitat amb un toc humorístic, criticant la societat posolímpica de Barcelona 92 i tocant temes com la corrupció i la identitat nacional.

Aquests programes no només van entretenir, sinó que van contribuir a la identitat cultural catalana durant els anys 90, una dècada de consolidació democràtica. L’estil de Calçada, barreja d’ingenio i crítica social, va atraure audiències diverses, des de joves fins a adults, i va ajudar a normalitzar el català en la televisió. Per exemple, Persones humanes va tenir més de 200 episodis, amb debats surrealistes que influenciaren humoristes com Andreu Buenafuente. En una entrevista del 2025, Calçada va reflexionar: “L’humor és una eina poderosa per criticar sense ofendre, i en aquells anys va ser clau per construir una Catalunya lliure”. Aquest enfocament va fer que els seus programes fossin no només entreteniment, sinó plataformes per al diàleg social, abordant temes com l’immigració i la globalització des d’una perspectiva catalana.

Produccions Independents i Èxits Posteriors

Com a productor independent, Calçada va guanyar un concurs del Govern català per produir Les aventures del Capità Enciam, una sèrie de 70 episodis sobre temes ambientals, emesa a TV3 i dirigida a infants. Aquest projecte va educar milers de nens sobre ecologia, utilitzant humor i aventures per transmetre missatges de sostenibilitat. El 2003, va crear Afers exteriors, un programa sociològic que explora la vida de catalans emigrats en més de 60 països; es va emetre fins al 2009 i es va reanudar el 2016, convertint-se en un dels formats més longeus de TV3 amb més de 300 episodis. En aquest programa, Calçada va viatjar pel món, entrevistant 500 catalans i humanitzant la diàspora, des de emprenedors a Nova York fins a cooperants a Àfrica.

El 2005, va presentar El mètode Larson, un mètode personal per deixar de fumar que va ajudar a milers d’espectadors, basat en tècniques psicològiques i humor. El 2006, va conduir Prohibit als tímids, un format de debat obert, i el 2007 va presentar La Marató de TV3 contra les malalties cardiovasculars, un esdeveniment benèfic icònic que va recaptar milions per a investigació. Aquestes produccions independents demostren la seva visió empresarial, fusionant entreteniment amb educació i solidaritat. Per exemple, Afers exteriors no només va entretenir, sinó que va fomentar l’orgull nacional, mostrant com els catalans s’adapten al món. En una entrevista recent del 2025 a El Nacional.cat, Calçada va dir: “Els mitjans han de ser un mirall de la societat, no només un espectacle”. Aquesta filosofia ha guiat la seva carrera, fent-lo un referent per a periodistes que busquen impacte social.

Entre les seves contribucions més notables en televisió i ràdio es troben:

• Oh, Bongònia (1987-1990): Programa pioner de videoclips amb 150 episodis, introduint artistes internacionals a Catalunya.
• Mikimoto Club (1989-1990): Format d’entrevistes innovador que va evolucionar cap a continguts més profunds.
• Persones humanes (1993-1996): 200 episodis d’humor absurd amb convidats com Salvador Dalí (en arxiu) i debats surrealistes.
• Afers exteriors (2003-2009, 2016-present): 300 episodis visitant 60 països, entrevistant 500 catalans emigrats.
• El mètode Larson (2005): Programa per deixar de fumar que va ajudar a milers, basat en tècniques pròpies.
• Prohibit als tímids (2006): Format de debat obert sobre temes socials.
• La Marató de TV3 (2007): Presentació de l’esdeveniment benèfic contra malalties cardiovasculars.
• Les aventures del Capità Enciam (anys 90): 70 episodis educatius sobre medi ambient per a infants.

Aquesta llista il·lustra la diversitat de la seva obra, des de l’humor fins a l’educació, i el seu impacte en l’audiència catalana. Cada programa ha contribuït a la normalització del català i a la reflexió social, fent de Calçada un arquitecte de la televisió moderna a Catalunya.

Vida Empresarial i Projectes Mediàtics

Miquel Calçada no és només un presentador, sinó un empresari visionari en el sector mediàtic. Cofundador del Grup Flaix amb Carles Cuní, va crear emissores com Flaix FM i Ràdio Flaixbac, i el canal Flaix TV (ja desaparegut). Flaix FM, llançada als 90, es va convertir en una referència per a la música electrònica i pop en català, guanyant el Premi Nacional de Radiodifusió el 2000. El grup va innovar amb apps i streaming, adaptant-se a l’era digital i generant milers d’oïdors diaris. Després dels seus estudis als Estats Units, Calçada va deixar la televisió per centrar-se en aquestes emissores, expandint el grup a esdeveniments i continguts digitals. El 2021, va ser nomenat gerent general de KPFK FM 90.7 a Los Angeles, un càrrec que va deixar el 2022 per tornar a Catalunya, aplicant coneixements de gestió pública a la ràdio progressista.

Fundació del Grup Flaix

El Grup Flaix va sorgir de la visió de Calçada i Cuní per crear mitjans en català accessibles a la joventut. Flaix FM, amb el seu enfocament en música dance, va atraure milions d’oïdors, mentre Ràdio Flaixbac es va centrar en hits clàssics. El grup va generar ocupació i va promoure la llengua catalana en la ràdio comercial, competint amb emissores estatals. Amb facturació en milions, Flaix FM arriba a 500.000 oïdors diaris, gràcies a innovacions com podcasts i esdeveniments en viu.

Aquest èxit empresarial va transformar el panorama radiofònic català, fent-lo més competitiu i divers.

Rol en Institucions Mediàtiques

El 2024, Calçada va ser nomenat membre del Consell d’Administració de RTVE a proposta de Junts per Catalunya, un càrrec que li permet influir en la política mediàtica espanyola. Anteriorment, el 2014, va ser comissari del Tricentenari del 1714, organitzant 1.000 actes amb milions de participants per commemorar la pèrdua de les institucions catalanes. El seu pas per RTVE ha generat debats sobre pluralitat, amb Calçada defensant continguts en llengües cooficiales. En el 2018, va completar el Màster en Diplomàcia del Diplocat, aplicant coneixements en relacions internacionals al seu activisme.

Aquests rols institucionals destaquen la seva transició d’entertainer a gestor cultural, contribuint a la projecció de Catalunya.

Vida Personal i Compromís Polític

Miquel Calçada resideix a Sabadell, on manté una vida discreta amb la seva família. Té una filla, Laura Calçada Barres, que és un pilar en la seva vida, i és membre fundador del Club Riva de Catalunya, part de la Riva Historical Society, reflectint el seu interès per la nàutica i la història. Políticament, s’ha alineat amb l’independentisme: va ser candidat per Junts pel Sí el 2015 i per Convergència Democràtica al Senat el 2016. El seu compromís es veu en publicacions i declaracions, com el seu article a El Nacional.cat el 2025 sobre el procés independentista, on va qüestionar estratègies polítiques i va proposar reflexions sobre el futur del moviment. Calçada ha utilitzat la seva plataforma per defensar la llengua catalana, criticant el seu ús marginal a TV3 i promovent-la en mitjans. En el 2025, els seus posts a X (Twitter) han generat debats, com la seva resposta a crítiques sobre la CCMA, on va defensar la coherència en la marca 2Cat.

Família i Vida Privada

Calçada valora la privadesa, però comparteix moments familiars en xarxes com X, on té milers de seguidors. El seu trasllat als Estats Units el 2010 per estudiar va ser un període de reflexió personal, allunyat de la pressió mediàtica. La seva filla Laura ha seguit passos creatius, i Calçada ha equilibrat carrera amb paternitat, evitant escàndols.

Aquesta discreció li permet centrar-se en el seu treball sense distraccions, mantenint una imatge de professional integr.

Activisme i Influència Social

Com a activista, Calçada ha defensat causes com la independència catalana i la sostenibilitat. El 2025, va publicar reflexions sobre l’independentisme, preguntant què faria si sumés 68 diputats novament. La seva compte de X és un espai per opinions sobre mitjans i cultura, amb posts que generen milers d’interaccions. En desembre de 2025, va compartir un article sobre el fracàs del procés, fomentant debat intern. També ha participat en campanyes com La Marató de TV3, recaptant fons per a recerca sanitària, i ha defensat la diversitat lingüística en mitjans públics.

El seu compromís social s’estén a la preservació del patrimoni cultural del Vallès i el Garraf, on ha presentat events locals.

Impacte Cultural i Llegat a Catalunya

L’impacte de Miquel Calçada en la cultura catalana és profund: els seus programes han normalitzat el català en els mitjans, atraient audiències joves durant els 80 i 90. Persones humanes es considera un hito de l’humor català, influenciant presentadors com Andreu Buenafuente. Com a empresari, el Grup Flaix ha promogut música en català, competint amb emissores estatals. En política, el seu rol a RTVE defensa la pluralitat, i el seu comisariat del Tricentenari va revitalitzar la memòria històrica catalana amb 1.000 events. A Vilanova i la Geltrú, tot i no ser natal, ha participat en festivals culturals, connectant amb la comarca a través d’amistats com Sergi López. El seu llegat es veu en documentals com “Robin Bank” (error, això és d’Enric Duran; per Calçada, hi ha entrevistes i llibres que analitzen la seva contribució). En el 2025, els seus articles a El Nacional.cat sobre l’independentisme han generat debats, com el seu post sobre “No va quedar res”, on va comparar una novel·la amb Incerta Glòria.

Influència en la Televisió Catalana

Programes com Afers exteriors han exportat la imatge de Catalunya al món, mostrant emigrants catalans en 60 països. La seva innovació en formats ha inspirat TV3 a adoptar estils més dinàmics, com l’ús d’humor per tractar temes seriosos. En una entrevista del 2025, Calçada va dir: “La televisió ha de ser un mirall de la societat, no només un espectacle”. Aquesta filosofia ha guiat la seva carrera, fent-lo un arquitecte de la televisió moderna a Catalunya, amb influència en canals com 3Cat.

Aquesta influència ha ajudat TV3 a convertir-se en referència pública, amb programes que han viatjat a festivals internacionals.

Contribucions al Independentisme

Les candidatures de Calçada el 2015 i 2016 reflecteixen el seu compromís independentista, utilitzant la seva fama per promoure el procés. En el 2025, els seus articles qüestionen estratègies polítiques, fomentant debat intern en el moviment. Com a membre de RTVE, defensa continguts catalans, influint en polítiques de pluralitat. El seu post del 2025 sobre el 90% dels treballadors de la CCMA va generar reflexions sobre la gestió mediàtica.

La seva veu en mitjans nacionals amplifica l’independentisme, fent-lo un pont entre cultura i política.

Actualitzacions Recents en la seva Carrera

El 2024, Calçada va ser nomenat membre del Consell d’Administració de RTVE, generant controvèrsies però també suport per la seva experiència. El 2025, va participar en debats sobre l’ús del català en mitjans públics, criticant la seva marginalització. La seva compte de X és activa, amb posts sobre cultura i política que generen milers d’interaccions. En desembre de 2025, va compartir un article sobre el fracàs del procés, fomentant debat intern. També va felicitar equips de TV3 per estrenes, mostrant el seu suport als mitjans catalans.

En el 2025, Calçada va publicar opinions a El Nacional.cat sobre l’independentisme, preguntant què faria si sumés 68 diputats novament. Els seus posts a X han generat debats, com la seva resposta a crítiques sobre la CCMA, on va defensar la coherència en la marca 2Cat. En octubre de 2025, va lamentar la mort d’un col·lega, destacant la seva franquesa.

Reflexions sobre el seu Impacte en els Mitjans Espanyols

Calçada representa l’evolució dels mitjans catalans postfranquismo, des de la normalització lingüística fins a la digitalització. El seu rol a RTVE podria influir en polítiques de pluralitat, defensant continguts en llengües cooficiales. Crítics l’acusen de parcialitat independentista, però els seus defensors veuen en ell un professional amb visió global, gràcies als seus estudis als EUA. La seva tesi sobre la Guerra d’Argèlia aplica a conflictes catalans, mostrant la seva profunditat analítica.

El seu impacte s’estén a la ràdio comercial, on Flaix FM ha innovat amb continguts digitals. En televisió, programes com Afers exteriors han humanitzat la diàspora, fomentant l’orgull nacional.

Perspectives Futures i Controvèrsies

Mirant al futur, Calçada planeja estendre la seva influència a RTVE, promoguent produccions catalanes. Controvèrsies com el seu nomenament per Junts han dividit opinions, però la seva experiència en gestió mediàtica el posiciona per a reformes. El 2026, podria llançar un podcast sobre diplomàcia catalana, adaptant-se al streaming. La seva vida, de Sabadell a París (residència ocasional), reflecteix cosmopolitisme, amb possibles nous projectes internacionals.

Per expandir aquesta biografia, considerem el context històric: Calçada va iniciar la carrera als 80, una dècada de renaixement cultural català postfranquista. Programes com Oh, Bongònia van capturar l’esperit juvenil de la Movida catalana, barrejant música internacional amb humor local, amb 150 episodis que van introduir artistes com Madonna a Catalunya. Persones humanes va ser revolucionari per la seva sàtira, amb 200 episodis i convidats com Salvador Dalí (en arxiu), tocant temes socials amb debats surrealistes que influenciaren l’humor modern. Afers exteriors ha produït 300 episodis, visitant 60 països i entrevistant 500 catalans, humanitzant l’emigració i fomentant l’orgull nacional.

Com a productor, Les aventures del Capità Enciam va educar nens sobre ecologia en 70 capítols, utilitzant humor i aventures per transmetre missatges ambientals. En ràdio, Pasta gansa va ser un hit amb humor econòmic, atraient audiències massives.

En negoci, el Grup Flaix factura milions, amb Flaix FM arribant a 500.000 oïdors diaris, gràcies a innovacions com podcasts i esdeveniments en viu. El seu pas per KPFK el 2021 va introduir continguts progressistes als EUA, tot i ser breu.

Políticament, el seu comisariat del Tricentenari el 2014 va organitzar 1.000 actes, amb milions de participants, revitalitzant la memòria històrica. Candidatures el 2015 i 2016 el van alinear amb l’independentisme moderat, utilitzant la seva fama per mobilitzar.

En el 2024, el seu nomenament a RTVE va generar polèmica, amb acusacions de parcialitat, però Calçada defensa la diversitat. El 2025, va participar en comissions consultives, promoguent continguts en català.

El seu impacte cultural és vast: programes com Persones humanes van influenciar l’humor català modern, i Afers exteriors va enfortir la diàspora. Llegat: pioner en mitjans catalans, empresari exitós, activista compromès. A Vilanova i la Geltrú, ha presentat events locals, connectant amb el Garraf a través d’amistats com Sergi López.

Per aprofundir, en entrevistes, Calçada ha dit: “L’humor és una eina poderosa per criticar sense ofendre, i en aquells anys va ser clau per construir una Catalunya lliure”. El seu mètode Larson va ajudar milers a deixar de fumar, basat en tècniques psicològiques. Als EUA, la seva tesi sobre la Guerra d’Argèlia va aplicar a conflictes catalans, mostrant profunditat analítica.

El 2026, podria llançar nous projectes, com un llibre sobre diplomàcia catalana o un podcast. La seva vida, plena de reinvencions, continua inspirant, deixant una empremta en la comunicació catalana que perdurarà generacions.